Un dia Roc va gafar de la cuineta de joguina que tenim, un "tallapizzes" de plàstic i jugava a fer veure que tallava rajoles. Al dia següent quan vem sortir de casa va voler dur-lo amb ell. Li volia ensenyar al senyor de les obres, perque veies que ell també tallava rajoles. El senyor de les obres es va mig emocionar i des d'aquell dia que els meus fills s'hi saluden, i de tant en tant ell s'acosta per fer-los una encaixada de mans.
Avuí quan hem passat per allà, el senyor obrer ens ha vingut a saludar i ha dit que tenia un regalet per cadascún dels germans. Els meus fills i jo mateixa, ens hem quedat sense saber què dir. Ha anat a la seva bossa i ha tret dos paquets embolicats iguals. Dins hi havia cotxets, motos i un camió. Pels dos igual.
Hem donat les gràcies i em seguit el camí, contents i agraits.
Es maco trobar gent generosa, que et sorprèn amb un petit detall inesperat com aquest :)
Definitivament la vida amb fills és meravellosa!
ResponderEliminarQue macu en Roc, a mi també m'hauria emocionat!
ResponderEliminarI que bonic el gest del senyor!
Oh !! Que bé !!Sort que el món és ple de bones ànimes !!!
ResponderEliminarOoooohh!! Que macu el gest del Roc i que macu el senyor!
ResponderEliminarPetons familiaaa