martes, 20 de septiembre de 2011

Les placentes

Els meus tres fills han nascut a casa en tres parts ben meravellosos.

L'Alai, amb l'acompanyament d'una llevadora que es va convertir en millor amiga.
En Roc, amb l'acompanyament d'una bona amiga, que després es va fer llevadora.
I l'Anaïs va néixer amb mi, i en presència de la meva amiga que ja era llevadora (tenim un petit video penjat a youtube on no es veu gairebé res però m'encanta: si us ve de gust el podeu veure aqui)

En els tres parts, vaig fer servir un trosset de la placenta per fer un batut, juntament amb suc de taronja, per a recuperar forces i energies. La resta la vem posar en una bossa zip i cap al congelador, a l'espera de saber què fer amb elles. En principi, la idea era enterrar-les en algun lloc especial i fer un ritual d'agraïment i retorn a la Terra, però el cas és que em vaig trobar que de cop i volta ens traslladàvem a viure a Tenerife i encara no ho haviem fet....les placentes ara descansen al congelador de cals meus pares, a Barcelona....

Els meus pares venen a passar unes setmanes a Tenerife, i volen desconnectar el llum de casa, i clar: ara què fem amb les placentes!

Dur-les en avió seria genial, però tal com són als aeroports no ens voem arriscar a tenir problemes i que acabin a les escombraries...enviar-les per correu tampoc, ja que tot passa per aduanes i s'ha de declarar....enlloc diu que sigui il.legal, però dubto que hi hagi precedents i no sabem com poden reaccionar.

Total, que les placentes passaran uns dies al congelador de casa un veí dels meus pares, a l'espera que tornin i algún dia que baixem cap a la Península podré fer amb elles una cosa especial.

Buscant per internet he trobat com fer unes estampacions amb la placenta i m'han encantat, queden uns arbres de la vida preciosos.
Això és el que faré quan pugui, un bosquet amb tres arbres de la vida dels meus fills.




- Posted using BlogPress from my iPad

5 comentarios:

  1. Ostres, jo no ho havia ni pensat pero em sembla que tindré en compte tot alló el que expliques quan neixi la petitona. Ja es veurà...

    ResponderEliminar
  2. Que presiós lo dels arbres, em sembla una idea fantàstica Sandra!
    Mil petons.

    Per cert, m'agradaria tenir la teva adreça :)

    ResponderEliminar
  3. Pobres placentes, em sembla que s'han mudat elles més vegades que tu! hehehe.
    La teva entrada d'avui té un punt surrealista! M'imaginava la cara del poli a l'aeroport intentant averiguar que era aquell tros de carn...

    ResponderEliminar
  4. Ostres quines coses!!! Tot un món desconegut per mi....

    ResponderEliminar
  5. Les meves placentes també han fet llargues vides en congeladors varis ;) Finalment han anat acabant plantades sota arbres.

    ResponderEliminar