Escolarització i educació

Estem en el procés de trobar una escola per Alai, que començarà primer curs de primaria, i per Roc que farà P4 d'infantil.

A Blanes vem tenir una sort tremenda amb l'escola pública del costat de casa, i ara me n'adono més que mai. Era una escola diferent, no només perque està feta de barracons i els espais són petits, aquesta es la part negativa de l'escola, sinó perque feien servir la pedagogia contructivista, on el nen és el protagonista del seu aprenentatge.
Treballaven en patrulles de 6 nens, els nens decidien quins projectes realitzar en assemblees, cada dia un nen s'emportava a casa una activitat (joc) per fer amb els pares, un dia a la setmana feien tallers barrejant nens de diferents edats, no feien servir llibres, tot el material el feia l'escola, i el millor, hi havia una relació estreta entre l'escola i les families, i si volies et podies involucrar i formar part dels projectes de la classe i fins hi tot participar en tallers pels nens. Jo n'estava encantada tot i les limitacions, sobretot d'espai i de mestres, que al no tenir plaça fixa renovaven gairebé cada curs.

Per comoditat aquí hem buscat entre les escoles públiques de prop de casa. Ens han recomanat la del davant del mercat municipal. Ahir hi vem anar, els nens i jo, per veure l'escola i formalitzar la matrícula. Però ens vem trobar amb que era una escola com les de sempre o pitjor encara, com les de fa 30 anys, on no es mira al nen individualment, on fan servir llibres desde els tres anys, on es passen la major part del dia asseguts en una cadira, on només tenen 30 minuts d'esbarjo de les 5 hores que passen allà, i amb un pati que no te ni sorra per poder jugar. Una escola amb uniformes, on els nens tots es queden a dinar (tot i no ser obligatori), i on les families no tenen cap interés en colaborar amb l'escola (dit per la mateixa coordinadora d'Infantil) i on només s'espera que el nen acabi Infantil amb 5 anys sabent escriure i llegir.
Tal qual vem entrar, tal qual vem sortir, però amb la cara ben llarga...

Si en elguna cosa no volem perdre qualitat és en el temps que es passen els nostres fills a l'escola, que no és poc, són 5 hores al dia.
Aquesta escola ens sembla un càstig per als nostres fills. Clarament perdrien en qualitat de vida respecte a Blanes, i si per alguna cosa hem vingut a Canaries es per guanyar-hi tots en qualitat de vida, no només els adults.

Alternatives, per sort en tenim.

Hi una escola Waldorf a 20 minuts en cotxe, prop d'on treballa Mikel. Avuí a la tarda anem a veure-la. Abans de traslladar-nos ja hi haviem contactat, però desseguida la vem descartar per qüestió de peles. La pega és que les cuotes mensuals són molt elevades i si decidim aquesta opció ens haurem d'estrenyer encara més el cinturó. Però ara com ara i vist el panorama aquesta és la única opció ètica d'escolarització.

L'altra opció és no escolaritzar i fer l'educació a casa, que ja ens vem plantejar abans d'escolaritzar els nens a Blanes. Mikel no n'és gaire partidari, però no deixa de ser una opció. A mi tot i fer-me respecte, me'n sento preparada, i crec que seria tota una experiència. A més em sento protegida i recolzada per la meva formació acadèmica, que tot i que no sento que sigui necessaria per fer-ho (crec que qualsevol pare/mare ho pot fer), si que pot fer callar unes quantes boques si algú pregunta. En alguna cosa han d'ajudar una llicenciatura, un doctorat i un certificat d'aptitud pedagògica. Estic legalment qualificada per donar classes de secundària, batxillerat i d'Universitat. Els meus fills tenen la millor mestra a casa :)

Espero fer una entrada amb tot el que aprengui de Waldorf aquesta tarda.