Les platges

Si en alguna cosa m'equivocava quan vaig saber que vindriem a viure a Tenerife, va ser en pensar que em passaria el dia a la platja, jugant, nedant, i fent vida i temps lliure amb els meus fills. Encara ho tenia més clar quan vem decidir que viuriem a Puerto de la Cruz, i que casa nostre seria a una distància de la platja que es pogués fer a peu. Doncs tot i complir-se les premises, la platja no la disfrutem en el dia a dia tal com feiem a Blanes a l'estiu.
Tenim dues platjes bastant a prop de casa, les dues a uns 10-15 minuts a peu (a ritme de Roc). Estàn en direccions diferents.
Passant pel Mercat Municipal hi ha Playa Jardín, una platja enorme formada per tres platjes consecutives. La veritat és que és preciosa, amb unes vistes del Teide impressionants (quan es deixa veure). Com totes les platjes d'aquí és de sorra volcànica negra. Llarga i ben ample. Hi ha lloc per a tothom. La primera vegada que hi vem anar em va sorprendre la baixa densitat de gent, tenint en compte l'extensió i la bellesa de l'indret. També ens va sorprendre la bandera vermella, que a Blanes només veiem un cop l'any si es que la veiem! Al cap dels dies d'anar-hi vem entendre que la bandera vermella gairebé permanent (com a molt canvia a groga) fa que la gent no hi vagi, almenys a banyar-se. Culpa de ser al nord de la illa que hi ha sempre mar fort. Només s'hi fiquen els surfistes. Sempre, sempre hi ha mala mar i mai, mai, t'hi pots banyar. Els meus pobres fills acabaven jugant amb la font de rentar-se els peus...O sigui que aviat va quedar descartada. Ens van dir que posen unes cascades d'aigua de mar que cau a la sorra perque els nens puguin jugar amb l'aigua, però sempre que hi hem anat està apagada, sembla que l'estan reparant, i ja ens hem cansat d'anar-hi.
L'altra platja propera a casa és la del centre del poble, que de fet no és platja natural, sino que es el port antic que ja no es fa servir com a tal. Aqui la gent li diu "El muelle", és de pedres grosses i rodones, moltes pedres "pomez" i als autòctons els hi encanta anar a banyar-s'hi, però és tant i tant petita que sempre està plena del que es veu que és la gent d'allà de tota la vida, en families grans que juguen al Bingo mentre prenen el sol, peten la xerrada i es remullen, tots amb les seves cadiretes, parasols i neveretes. I a mi em fa com cosa entrar allà, sembla ben bé que et fiquis a casa d'algú....o sigui que quan hi anem es tard, que és quan està buida i per jugar a tirar pedres al mar perque als meus fills això de banyar-se al port no ho acaben de pair i els hi tira enrera...

A part d'aquestes platjes, si anem en cotxe tenim accés a moltes més. Però de moment només n'hem visitada una. La platja de "las Teresitas" a Santa Cruz de Tenerife, mitja hora en cotxe. A mi quan em van explicar que era una platja artificial, que havien dut la sorra del Sàhara (amb escorpins inclosos! ara ja solucionat...), vaig pensar "ja veuràs tu quina cutrada". Però no, resulta que és el paradís, sobretot per les families amb nens. Sorra fina, fina, com la farina, totalment daurada, i aigua calmadíssima i que mai fas fons a no ser que nedis i nedis lluny. Sembla que siguis al Carib! La pega és que com que està al sud de l'illa hi bufa força el vent, i quan hi ha ratxes, la maleida sorra fina vola i emprenya que ni t'ho imagines.


Total, que per una cosa o per l'altra la platja ja no és el que era per nosaltres....i em canviat de plan, jo em quedo amb els "Lagos Martiànez" , la sol.lució perfecta que espero explicar-vos en la propera entrada.