La nostra nova casa

Vàrem trobar casa nostra a Tenerife per internet. Vaig estar buscant utilitzant el portal de Fotocasa, i altres, realment van molt bé. Tens fotos, informació i la possibilitat de contactar amb el propietari o agencia. La veritat és que vaig buscar durant molt de temps.

Com que la feina de Mikel és a la Laguna, el ràdi el vem fixar en uns 20 minuts d'allà en cotxe. La Laguna estava descartada per questions meteorològiques, està a uns 600m per damunt del mar i sempre és ennuvolada, envoirada o plou, i a l'hivern fa fred.

El sud de Tenerife és molt àrid, gairebé com un desert, sempre fa sol i calor i gairebé no hi plou mai. El nord es escarpat, verd i molt frondòs, prop del mar te clima suau amb dies assolellats i ennuvolats però hi plou poc. A la que t'allunyes una mica del mar, agafes alçada desseguida i amb l'alçada tens núvols, boira, pluja i fresca.

Un altra factor important era triar una casa on no calgués cotxe per al dia a dia, algo com Blanes, on pogués anar a comprar a peu, a la platja a peu, als parcs infantils i a l'escola a peu. No m'agrada agafar el cotxe. Gens ni mica.

Amb aquests paràmetres les zones es reduïen a dos: La zona de Candelaria, Güimar, Caletillas al sud i Puerto de la Cruz al nord.

L'atzar ens va dur al nord, doncs va ser on vem trobar el què buscàvem: una casa (planta baixa) amb jardi, terrassa, prou gran per una família de 5, i a una distància raonable d'escoles, mercat municipal i platja. I el més important, bé de preu!
Vem enviar un amic d'en Mikel, a visitar la casa, ens va fer un reportatge gràfic i ens va convèncer desseguida que era molt bona opció. La vem llogar sense pensar-ho gaire.

La primea impressió al entrar-hi va ser una mica decepcionant. En les fotos semblava més gran. A l'entrar la vaig trobar massa bruta com per sentir-m'hi acolllida, i al no tenir mobles ni res, no la sentia gens viva. Vaig enyorar molt el pis de Blanes, i el vaig valorar com mai ho havia fet abans.

Desseguida mans a la obra: una bona fredgada de terres i vidres van aconseguir que em dongués conta que el pis era gran, més que el de Blanes, ja que no acabava mai d'escombrar-lo! i una vegada feta la feina, era maco, bonic, i més acollidor.
Les parets son blanques (de moment), el terra es parquet color marfil, i les portes també color marfil. Te motllures al sostre, sempre n'havia volgudes. És súper lluminós, tot exterior, amb terrasseta gran que fem servir per fer tots els àpats, i dos jardinets petits que al principi eren impracticables per deixats que estaven, semblaven selves, però que ja els han arreglat tot i que ara estàn una mica pelats i encara molt secs...els regarem i cuidarem perque siguin ben verds i macos.

En 4 dies hem fet molta feina. Muntar llits (els primers dos dies dormiem en matalassos inflables que duiem a les maletes), muntar el sofà, taula i cadires per fora (per dins, de moment no ens cal) i acondicionar la cuina. No ha estat fàcil amb els nens, però tots ens ho hem passat bé. I el resultat final ens està agradant molt.

Ja comença a ser casa nostra. Tinc ganes que arribin les caixes amb les nostres pertenences per a penjar-hi els nostres cuadres, fotos i omplir-lo amb la nostra història.

També tinc ganes d'agafar brotxa i rodet per donar-li color. M'encanta pintar parets!!! Tot i que això no sé quan ho podré fer....tot arribarà.

Aqui us deixo unes fotos de la terrasseta i jardinet del davant.