El Viatge

M'agrada viatjar. Però això era abans de tenir nens. Ara no m'agrada tant viatjar, perque als nens sempre se'ls hi fa pesat. Ara el millor viatge, el divertit, es el trajecte curt, en metro o en bus, el que els hi agrada als meus fills.

Alai i Roc tenien ganes de viatjar en avió. Volar i anar per sobre els núvols semblava de somni, i esperàven en candeletes arribar a l'aeroport. Ens hi va dur el nostre amic Toni amb el seu monovolúm, el nostre encara viatja de camí a Tenerife en un container. Vem aconseguir encabir-ho tot al mil.límetre, entre maleter, i forat de davant dels seients. El cotxe a tope. Els nens en cadireta, Mikel de copilot i Anaïs viatjant sobre meu. Anàvem cap al Prat, a un hotel prop de l'aeroport. El camí es va fer llarg. Els nens marejats i avorrits. Però finalment allà estàvem, davant l'hotel, eren les 19h i pico.

Mikel va agafar un d'aquells carretons gegants i el va omplir fins a dalt. Ens van dir que haviem d'estar a les 6:40h a recepció perque el transfer cap a l'aeroport era a les 6:45h.
Ens van donar dues habitacions, vem banyar als nens, i vem sopar allà mateix a les habitacions, i a dormir. Mikel s'encarregava dels nens i jo de l'Anaïs. Ells estaven bastant alterats i corrien amunt i avall d'una habitació a l'altre, però finalement es van anar calmant.

A les 6:40h erem al passadis entre les habitacions intentant colocar totes les maletes al carretó. Roc no acabava de despertar-se del tot, ja l'haviem vestit però era massa d'hora i anava a càmera lenta. En vistes de la pressa vaig baixar amb Anaïs, el cotxet i Alai. El senyor del transfer ens esperava amb mala cara. "¿Estamos todos?. No, falta mi marido i las maletas! Pues nos tenemos que ir ya que tengo clientes esperando". Les 6:47h. Glups. El senyor del transfer li diu al de recepció que ell marxa ja. Glups. Em passa pel cap que mai trobarem un taxi on hi càpiguen tantes maletes i si el trobem ens arruinarà...
Abans que el senyor pugi al cotxe apareix Mikel amb el carretó ple de maletes i Roc al damunt...
Esperi! I plis-plas carreguem tot al furgó i pujem. A dins una parella estrangera miren amb un somriure com pujem, l'Alai, en Roc, jo amb l'Anaïs i finalment en Mikel. Arribem a l'aeroport en un moment. Maletes en un altre carretó (pobre Mikel, quina feinada!). Facturem. Anaïs dorm placidament a la motxil.la. Passem controls. I esperem davant la botiga del Barça, sentants en un banc esmorzant cacaolat amb galetes. A les 8:30h embarquem. Els nens super contents perque al dur cotxet i bebé embarquem els primers.

El viatge en avió va estar prou bé, la primera mitja hora emocionant, els nens mirant per la finestra i retransmetint tot el que veien, tot i que va crear disputa que només un poguès estar prop la finestra....la resta del viatge va ser més pesat, vem comprar menjar i això els va distreure una mica més, també van pintar algún dibuix, però s'avorrien i volien saltar als seients i correr pel passadís....però va estar bé. 3 hores i quart de vol, diría que és el límit raonable per anar amb ells i no passar-ho massa malament. (No m'imagino com haguéssim hagut de fer anant a Australia....42 hores de viatge). Anaïs quan tenia son, la adormia a la motxila, i quan estava desperta encisava a veins i hostesses amb les seves rialles seductores. Roc es va adormir vint minuts abans d'arribar.

Aterratge, i llavors com que duiem cotxet i bebé ens tocava sortir els últims. Això no va fer tanta gràcia als nens que només deien: "Jopeeeeee, quin rotllooooo". Però el personal de l'avió es va enrotllar i Alai va entrar a la cabina del comandant, i va poder veure amb els seus ulls el que l'avi (boig dels avions) sempre li explica. Esperem que Roc ho pugui veure un altre dia, ell encara dormia.

Recollim maletes, altra cop al carretó, baixem per una rampeta i tot a terra.Recollim. Alai em diu que ja puc trucar a les seves amigues, la Xènia i la Lisa i dir-lis que ja poden venir. Crec que no ha entés que ja estem a Tenerife i elles segueixen a Blanes.....li torno a explicar, i li dic que ja vindran a veure'ns però d'aqui a un temps. Fa que ho enten. Passem per una porta giratoria i tot a terra. Recollim. Lloguem un cotxe, i entre el nostre cotxe i el cotxe d'en Rodri (amic de Mikel que viu aqui i ens va venir a ajudar) ho encabim tot i nem cap a la casa nova.