D'avuí en vuit.

Dimarts vinent surt l'avió que ens durà cap a Tenerife. Ja fa uns quants dies que tinc papallones a l'estómac i que als matins em desperto massa d'hora...Me n'adono que segueixo sent com sempre, a mi em costa canviar de lloc, canviar d'escenari. Ja sigui per vacances, per feina, per trasllat....tot el que suposi un canvi d'escenari de més de 24 hores em trastorna.

I ara amb tres fills on mirar-me, encara ho veig més clar. L'Anaïs fa els mateixos dies que tinc papallones que ella te mocs. Ella també viu la meva emoció. L'Alai comença a mossegar-se les ungles, i en Roc es pixa altre cop a la nit dia si dia no. Estem una mica alterats pels canvis que venen. Mikel però segueix impassible, o almenys no manifesta :)

Desde dimecres vivim en un pis buit, sense cuadres a les parets, sense llibres, ni joguines ni res de res. Mobles buits, parets que ressonen. I maletes amb roba i necesers. Ja no el sento el meu pis, el meu niu, aquell espai sagrat on vaig rebre els meus fills al neixer...ara sembla un lloc extrany. El nostre niu, casa nostra, navega en un vaixell dins de 84 caixes, en un contenidor. Cap a Tenerife...Tot i que en el fons, res del que hi ha a les caixes és imprescindible, i com diu l'Alai "si venen uns Pirates i s'ho enduen tot" no passa res. Si que sé que retrobar-nos amb els objectes que ens han acompanyat durant tant de temps, ens donarà seguretat i ens facilitarà la vida i l'adaptació en aquesta illa.

De Tenerife, en conec una mica el Sud. Hi vaig anar per feina, amb en Mikel i dues companyes més, crec que al 2003 a mostrejar eriçons i esponjes quan jo encara treballava. En recordo la llum diferent, el clima càlid, l'accent dolç de la gent, el paissatge escarpat, i sobretot el menjar boníssim. A Tenerife vaig viure un dels moments màgics de la meva vida amb una familia enorme de dofins que ens va visitar mentre mostrejavem i ens van regalar la seva companyia i jocs durant una estona meravellosa.

A Blanes, on he viscut els darrers 6 anys, de fet els més intensos de la meva vida, hi deixo amics i amigues, germans i germanes que m'ha regalat la vida. Fa peneta deixar lluny aquests grans regals que m'ha donat la vida. M'els enduc tots dins el meu cor. Gent bona, gent maca, gent amorosa i grans mestres! També m'allunyo una mica més de la familia, pares, tiets, cosinets i la meva estimada avia.

Ara a Tenerife ens hi espera una nova vida, noves persones de qui aprendre i compartir, noves vivències, noves feines, nous reptes. I ben a prop, en una illa veina (Fuerteventura) els meus germans petits, de qui en tinc moltes i moltes ganes de retrobar!

Tenerife ens espera :)