Abans llegia novel.les. Abans de tenir fills clar.
M'agradaven de tota mena, però sentia especial predil.lecció per les novel.les tipus "totxo" i encara més si eren sagues. D'aquelles que t'acompanyen setmanes i setmanes. Recordo amb carinyo la meva primera saga, el Hobbit i el Senyor del Anells, me'ls vaig llegir un estiu quan anava a l'institut.
Al principi necessites un parell de capítols per enganxar-t'hi, després, els seus personatges acaben calant dins teu, acaben sent com de la familia.
Ara mateix, vivint el meu darrer dia a Blanes, em sento igual que quan a una d'aquestes històries que t'acompanya tant de temps li queden les pàgines comptades. Això s'està acabant.
Berenars i dinars de comiat amb gent especial, amb escenes que només pots viure en moments així....a la protagonista li regalen fins i tot un L'hora dels Adeus tocat amb flauta dolça. Un cercle femení ple d'abraçades i ulls plorosos. Fins hi tot ja s'ha despedit dels comerciants que l'han acompanyada tant de temps....la fruitera, la de la polleria, la carnissera, la del forn...ai que lluny te'n vas em diuen tots, ja no veurem creixer els teus nens! I la plorada final a passeig de mar, portada per la música de la cobla, que toca sardanes....Ostres Catalunya, la meva terra, també la trobaré a faltar!
Poses un somriure als teus llavis llegint ja les darreres paraules del llibre que t'ha acompanyat tant de temps. El punt i final. I el The End. Fi. Fin. Passes pàgina, tanques el llibre. Ala, acabat.
I em sap greu que s'acabi, amb lo bé que m'ho he passat mentre ha durat. Et mires altre cop la portada recordant les millors escenes i el deixes a la llibreria pensant si el següent serà tant bò, si els protagonistes seràn tant encertats, si els paissatges i les converses t'enriquiran tant. Si tindrà tanta acció, i serà tant romàntic o et farà emocionar igual.
El proper llibre comença just on acaba l'altre. Te les pàgines en blanc, esperant a que les escrigui mentre les visc. És ple de personatges nous per descobrir que espero es deixaran estimar igual que els altres.
Aquesta tarda marxem cap a Barcelona, tots 5, amb 7 maletes, un ordinador i un cotxet. Dormirem en un Hotel al Prat, ben aprop de l'aeroport per no haver de matinar tant. Demà a les 9h surt l'avió cap a Tenerife.
La següent entrada ja la faré amb accent canari ;)
Bonica Sandra,
ResponderEliminarreconec a la perfecció les teves paraules. Jo, com tu, quan encara no era mare, devorava llibres, i també sagues. Quan veia que em quedaven 5, 4, 3 pàgines, les llegia a càmera lenta, i les rellegia una, dues, tres vegades, perquè el llibre no s'acabés d'acabar. Però s'acabava, a vegades amb un somriure a la meva boca, a vegades amb una llàgrima galta avall. I tornava a l'estanteria d'on havia vingut. Apagava el llum, i l'endemà, em disposava a deixar-me seduïr per noves paraules, històries, personatges...
Les despedides de la vida són doloroses, i deixar persones estimades pel camí costa i fa mal. Però tu ets valenta i marxes, per començar noves aventures, i deixes la novel·la acabada a l'estanteria. Però l'estanteria la tens a casa, i els personatges els tens a l'abast, a prop, també dins el teu cap i dins el teu cor.
Estem a prop, Sandreta. Els miracles d'aquest segle són els de la proximitat malgrat les distàncies.
Et duc al cor. Molta sort i bon viatge ;)
Sandra !!Segur que aquest nou llibre que has iniciat et sorprendrà, t'emocionarà, et farà vibrar. Sempre recordaràs aquest que has acabat amb un somriure als llavis, però el nou serà també fantàstic. Ple de personatges nous, enriquidors amb moltes semblances als que deixes enrrere.
ResponderEliminarQue la llum t'acompanyi en el nou camí.