Que lluny em queda la mudança......tot i que en realitat la mudança no s'ha acabat fins fa una setmana, que ens van tornar el nostre cotxe, per fi! Si, si, el cotxe està arreglat, després d'esperar a que les assegurançes féssin alguna cosa...tres mesos vam aguantar, per acabar pagant de la nostra butxaca, les reparacions i el cotxe de lloguer que hem fet servir mentre no hem tingut cotxe....esperem que ens ho paguin tot, perque no hi ha dret.
Mals rotllos a part.
Aquests tres mesos van començar amb moltíssima enyorança, el primer mes. Amb força més estavilitat el segón mes, i amb més entusiasme, el tercer mes.
Ara ja sento que sóc jo altra cop, alegre i somrient.
Avuí pensava que si haguéssim de tornar a Blanes, enyoraria una mica Tenerife...i això ja és senyal que ho sento meu, que ja he deixat que formi part de mi.
Els meus fills estàn súper adaptats, tenen molts amics de les cases del costat, i a l'escola estan contents. Sens dubte ells han guanyat molta qualitat de vida, i per això ja ha valgut la pena!
La part fluixa segueix sent per mi la part social. La meva esperança quedava en l'escola on creia que tindria contacte amb altres mares, però amb la història de l'escola a la muntanya, jo he queda aillada del tema. Espero que aviat començaré a donar classes de ioga prenatal i allà hi coneixeré gent (he trobat un local, ara només falta que arribin les dones)...
Aquesta setmana que estan els meus pares de visita i els hi hem pogut ensenyar una mica la nostra ciutat, m'he adonat que és realment preciosa; el passeig, el mar, els carrers, les places, tot te un encant, i la llum és totalment diferent, és llum d'Àfrica, te un color diferent i els núvols tenen una altra presència. Potser, fins hi tot ma mare te raó quan diu que és més maco que Blanes, sense desmereixer Blanes es clar!
A part de visitar-nos, els meus pares estan fent turisme, no paren a casa, s'estan recorrent tota la illa i al vespre quan miro les seves fotos penso que quina meravella d'illa! Espero aviat poder fer-hi vacances i coneixer-la a fons en primera persona.
Aquí us deixo un raconet de Puerto que m'encanta:
- Posted using BlogPress from my iPad
Me n'alegro molt que estigueu tan ben integrats i que sigueu feliços amb la nova vida.
ResponderEliminarSegur que els amics arriben aviat :-)