La nova escola

Després de molt voltar, finalment hem trobat escola pels nostres fills. El que semblava impossible ha passat. Creiem que hem trobat una escola encara millor de la que teníem.

Es tracta d'una escola pública d'educació infantil i primària, és una escola petita en nombre d'alumnes, en total són menys de 100. És una mena d'escola rural, situada al municipi de la Orotava, a mig camí del Teide, a 1000 metres d'altitud, vorejada de montanyes i de boscos. Hi van els nens de les families que viuen allà prop, en cases escampades per aquí i per allà. Tot i que hi ha més families com nosaltres, tot i que poques, que l'han triada per altres raons. La raó principal, per nosaltres, ha estat la metodologia pedagògica que fan servir, que és la mateixa de l'escola de Blanes, amb l'avantatge que aquí tenen més solera, ja que fa 20 anys que funciona. A més, és un centre d'investigació en educació activa, i els seus mestres van a congressos de pedagogia a explicar els seus mètodes, així com també venen estudiants de diferens Universitats a aprendre sobre constructivisme de primera mà.

La plantilla, és ven petita, són 9 mestres. No fan servir llibres. Com que aquí a Canaries el govern paga 100 euros per nen que estigui fent primària per ajudar a comprar llibres, aquí el que fan és gastar-ho en llibres per casa del nen. A infantil només hi ha un grup de 18 nens i nenes, d'edats compreses entre els 3 i els 5 anys. A primària es reparteixen en 4 classes. L'horari és intensiu, de 9 a 14, a la tarda no hi ha escola.

Ens queda una mica lluny, a uns 20-25 minuts, i tenim el problema que la petita Anaïs no suporta anar en cotxe més de 10 minuts calmada...En principi, Mikel deixarà de fer jornada continua, per poder dur i recollir els nens, dinarà a casa i tornarà cap a la feina. Així la petita no cal que passi un calvàri.....i la mare tampoc....ja sabeu que jo i el cotxe tampoc som gaire amics...

Demà comencem. De moment fan 4 hores, fins a finals de mes que ja en faràn 5, i Roc farà adaptació, començarà anant-hi 1 hora, i demà depenent de com el vegi la mestra anirem augmentant temps. Això no ha calgut que ho demani jo, ells m'ho han demanat a mi, cosa que em sembla meravellós pel meu fill.

Crec que hem tingut moltissima sort de trobar el que necessitàvem!

Una recepta: "Caprese versionada"

Es tracta d'un plat refrescant, un dels favorits de Mikel. És una amanida de tomàquet i mozzarel.la de búfala fresca, que nosaltres versionem afegint alvocat.

Ingredients:

Tomàquet madur
alvocat
mozzarel.la de búfala fresca (es compra envasada en grans supermercats)
sal
pebre negra
orenga
oli d'oliva verge extra

Tallar els tomàquets a llesques fines
Tallar l'alvocat a llesques fines
Tallar la mozzarel.la a llesques fines

Per muntar el plat es posa una llesca de tomàquet, sal, damunt posem una llesca d'alvocat, sal, i damunt posem una llesca de mozzarel.la, sal, pebre i orenga, i un bon raig d'oli del bò.

Per acompanyar unes torradetes.

Una recepta: "Muffins del que vulguis"

M'encanten. Són el meu esmorzar de cada dia, en faig 10 de cop i en congelo la meitat en bosses zip. Els pots fer del que vulguis: xocolata, anous, taronja, poma...posis el que posis queden ideals.

Ingredients:

4 ous
100 gr. sucre
100 gr. oli de girasol
200 ml. de nata líquida
300 gr. de farina
1 sobre de llevat Royal

Afegir l'ingredient desitjat (200 gr. de xocolata trossejada o 200 gr. d'anous picades, o 1 poma ratllada, o una taronja amb pell triturada,....)

Batre ous i sucre, afegir oli i nata, batre més. Afegir farina barrejada amb llevadura i tamissada (passada per un colador perque quedi ben solta). Barrejar bé, fins que quedi una crema homogènia i barrejar-hi l'ingredient desitjat.

Posar-ho en motllos prèviament engreixats, omplint només 3/4.

Forn preescalfat a 200ºC, deixar-ho entre 15-20 minuts. Jo per saber si estàn fets els punxo a fons amb un ganivet de punta i si surt net estan bén cuits.

Aquests són de poma...Mmmmmmmm....

Una recepta: "Guacamole"

L'Anaïs se'n fa un fart, no sé si serà per les grans quantitats que en vaig menjar durant l'embaràs.
La recepta és ben senzilla:

Ingredients:

2 alvocats
1 tomàquet madur
1 dent d'all
suc de mitja llimona
sal
unes fulles de cilantre (optatiu)

Posar tots els ingredients en una batedora, trituradora o thermomix, i triturar-ho uns segons.


Per acompanyar, idealment amb tostitos de blat de moro mexicans. Però també està genial en entrepans o a cullerades com fa l'Anaïs ;)

Te Deseo

M'ha arribat aquest poema i m'ha encantat. És com un petit pla de ruta per a una vida plena, per a un gran viatge.

Tot i que al mail que m'han enviat posava que era del poeta Victor Hugo, he indagat una mica per internet (perque no et pots creure res), i he trobat que pel que sembla ho va escriure un tal Sergio Jockymann, Brasileny, al 1980.

Sigui de qui sigui em sembla un escrit extraordinari i per això el comparteixo. I estic segura que no us deixarà indiferents, perque cala fons.


TE DESEO

Te deseo primero que ames,
y que amando, también seas amado.
Y que, de no ser así, seas breve en olvidar
y que después de olvidar, no guardes rencores.

Deseo, pues, que no sea así,
pero que sí es, sepas ser sin desesperar.

Te deseo también que tengas amigos,
y que, incluso malos e inconsecuentes
sean valientes y fieles, y que por lo menos
haya uno en quien confiar sin dudar.

Y porque la vida es así,
te deseo también que tengas enemigos.
Ni muchos ni pocos, en la medida exacta,
para que, algunas veces,
te cuestiones tus propias certezas.
Y que entre ellos, haya por lo menos uno que sea justo,
para que no te sientas demasiado seguro.

Te deseo además que seas útil, más no insustituible.
Y que en los momentos malos, cuando no quede nada más,esa utilidad sea suficiente para mantenerte en pie.

Igualmente, te deseo que seas tolerante,
no con los que se equivocan poco,
porque eso es fácil,
sino con los que se equivocan mucho e irremediablemente,
y que haciendo buen uso de esa tolerancia, sirvas de ejemplo a otros.

Te deseo que siendo joven no madures demasiado de prisa,y que ya maduro, no insistas en rejuvenecer,
y que siendo viejo no te dediques al desespero.
Porque cada edad tiene su placer
y su dolor y es necesario dejar que fluyan entre nosotros.

Te deseo de paso que seas triste.
No todo el año, sino apenas un día.
Pero que en ese día descubras
que la risa diaria es buena, que la risa
habitual es sosa y la risa constante es malsana.

Te deseo que descubras,
con urgencia máxima, por encima
y a pesar de todo, que existen,
y que te rodean, seres oprimidos,
tratados con injusticia y personas infelices.

Te deseo que acaricies un perro,
alimentes a un pájaro y oigas a un jilguero
erguir triunfante su canto matinal,
porque de esta manera,
sentirás bien por nada.

Deseo también que plantes una semilla,
por más minúscula que sea, y la
acompañes en su crecimiento,
para que descubras de cuantas vidas
está hecho un árbol.

Te deseo, además, que tengas dinero,
porque es necesario ser práctico.
Y que por lo menos una vez
por año pongas algo de ese dinero
frente a ti y digas: "Esto es mío".
Sólo para que quede claro
quién es el dueño de quién.

Te deseo también que ninguno
de tus afectos muera, pero que si
muere alguno, puedas llorar
sin lamentarte y sufrir sin sentirte culpable.

Te deseo por fin que, siendo hombre,
tengas una buena mujer, y que siendo mujer,
tengas un buen hombre,
mañana y al día siguiente, y que cuando
estén exhaustos y sonrientes,
hablen sobre amor para recomenzar.

Si todas estas cosas llegaran a pasar,
no tengo más nada que desearte.

Febre creativa 3: cadires

Aquest dissabte ha estat genial. Hem sortit de casa en direcció al mercat on fan el "rastro" dels dissabtes al matí (mercadillo de coses de segona mà) per anar a mirar si trobava algunes cadires de fusta i alguna tauleta petitona. Fa temps que en busco, per pintar-les ja que vull fer un raconet especial al jardí del darrera. El cas és que de camí al mercat hem passat a llençar les escombraries i la meva sorpresa ha estat trobar allà, arrepenjades en un contenidor, 3 cadires de fusta plegades!

Clarament l'Univers materialitzava el què havia visualitzat tantes vegades :) aquelles cadires m'esperaven!

N'he agafada una, l'he oberta i he vist que estava molt trillada, clarament entenc que les deixéssin allà, perque com a cadira per seure-hi ja no valen. Tenen ple de forats de carcoma, i les potes mig trencades, si t'hi asseus et jugues una bona trompada. Però totes tres s'aguanten bé obertes, i pel que jo les necessitava eren absolutament perfectes.



Així que canvi de plans, duem les cadires a casa, dinem i cap al Leroy-Merlin a buscar pintures i pinzells.

En aquests mega centres és impossible anar al grà, així que ens hi hem estat una estona passejant pels passadissos, i a part de les pintures i pinzells hem acabat comprant llavors per repoblar la gespa dels jardins, terra, tres torretes i tres plantetes.



Mikel ja s'ha ensumat que avuí tocava febre creativa, i després de dinar s'ha emportat els nens al Loro Parque. Jo m'he quedat amb l'Anaïs que també devia notar alguna cosa i m'ha regalat una migdiada de les llargues.



He netejat bé les cadires que tenien un gruix de pols, i m'he posat a pintar-les. Ho he pogut fer al mateix jardí perque avuí estava ennuvolat. Mica en mica les anava convertint en la meva idea. La segona capa l'ha donada l'Alai quan han tornat del Loro Parque.

Una vegada seques quan el sol ja començava a pondre's les he col.locades tal qual m'havia imaginat.

He fet unes passes enrera i.......flash!

Quina felicitat!

Just la postaleta que imaginava:





La foto és del matí següent perque ja no hi havia massa llum.



Ara a trobar la taula pel conjunt.

Escolarització i educació

Estem en el procés de trobar una escola per Alai, que començarà primer curs de primaria, i per Roc que farà P4 d'infantil.

A Blanes vem tenir una sort tremenda amb l'escola pública del costat de casa, i ara me n'adono més que mai. Era una escola diferent, no només perque està feta de barracons i els espais són petits, aquesta es la part negativa de l'escola, sinó perque feien servir la pedagogia contructivista, on el nen és el protagonista del seu aprenentatge.
Treballaven en patrulles de 6 nens, els nens decidien quins projectes realitzar en assemblees, cada dia un nen s'emportava a casa una activitat (joc) per fer amb els pares, un dia a la setmana feien tallers barrejant nens de diferents edats, no feien servir llibres, tot el material el feia l'escola, i el millor, hi havia una relació estreta entre l'escola i les families, i si volies et podies involucrar i formar part dels projectes de la classe i fins hi tot participar en tallers pels nens. Jo n'estava encantada tot i les limitacions, sobretot d'espai i de mestres, que al no tenir plaça fixa renovaven gairebé cada curs.

Per comoditat aquí hem buscat entre les escoles públiques de prop de casa. Ens han recomanat la del davant del mercat municipal. Ahir hi vem anar, els nens i jo, per veure l'escola i formalitzar la matrícula. Però ens vem trobar amb que era una escola com les de sempre o pitjor encara, com les de fa 30 anys, on no es mira al nen individualment, on fan servir llibres desde els tres anys, on es passen la major part del dia asseguts en una cadira, on només tenen 30 minuts d'esbarjo de les 5 hores que passen allà, i amb un pati que no te ni sorra per poder jugar. Una escola amb uniformes, on els nens tots es queden a dinar (tot i no ser obligatori), i on les families no tenen cap interés en colaborar amb l'escola (dit per la mateixa coordinadora d'Infantil) i on només s'espera que el nen acabi Infantil amb 5 anys sabent escriure i llegir.
Tal qual vem entrar, tal qual vem sortir, però amb la cara ben llarga...

Si en elguna cosa no volem perdre qualitat és en el temps que es passen els nostres fills a l'escola, que no és poc, són 5 hores al dia.
Aquesta escola ens sembla un càstig per als nostres fills. Clarament perdrien en qualitat de vida respecte a Blanes, i si per alguna cosa hem vingut a Canaries es per guanyar-hi tots en qualitat de vida, no només els adults.

Alternatives, per sort en tenim.

Hi una escola Waldorf a 20 minuts en cotxe, prop d'on treballa Mikel. Avuí a la tarda anem a veure-la. Abans de traslladar-nos ja hi haviem contactat, però desseguida la vem descartar per qüestió de peles. La pega és que les cuotes mensuals són molt elevades i si decidim aquesta opció ens haurem d'estrenyer encara més el cinturó. Però ara com ara i vist el panorama aquesta és la única opció ètica d'escolarització.

L'altra opció és no escolaritzar i fer l'educació a casa, que ja ens vem plantejar abans d'escolaritzar els nens a Blanes. Mikel no n'és gaire partidari, però no deixa de ser una opció. A mi tot i fer-me respecte, me'n sento preparada, i crec que seria tota una experiència. A més em sento protegida i recolzada per la meva formació acadèmica, que tot i que no sento que sigui necessaria per fer-ho (crec que qualsevol pare/mare ho pot fer), si que pot fer callar unes quantes boques si algú pregunta. En alguna cosa han d'ajudar una llicenciatura, un doctorat i un certificat d'aptitud pedagògica. Estic legalment qualificada per donar classes de secundària, batxillerat i d'Universitat. Els meus fills tenen la millor mestra a casa :)

Espero fer una entrada amb tot el que aprengui de Waldorf aquesta tarda.