Les primeres tomaqueres van desapareixer, suposo que el plantar-les ja amb tomàquets va ser un error, aquesta vegada les hem germinades nosaltres i les hem plantades de nou.
També varem plantar carbassoneres, que estan precioses, si arribo a saber que es fan tant grans en planto menys.....ens ocupen molt espai.
De les cebes, que van ser majoritariament devorades pels llangardaixos quan eren ben tendres les fulles ens en queden 3 que ja són prou grans per no ser menjades, suposo que són fibroses i ja no els hi agrada als dracs.
Els rabes també van desapareixer.....una papallona blanca hi va posar ous i una oruga verda els va devorar en un dit i fet.
Les pastanagues van creixent lentament i sense incidents.
Les pebroteres també se les van jalar.....no se si els llangardaixos...D'un dia per l'altre van desapareixer del tot, i això que no eren pas diminutes.....també les guindilleres autoctones que havia plantat per fer mojo picón canari.
Però el que ens ha fet més il.lusió és veure com floreixen les carbassoneres!
Tot i que creiem que algunes flors se les menjen els dracs, en fan tantes i tantes que no poden amb totes....I avuí ja he vist un parell de flors prenyades :) o sigui que tindrem baby carbassons!
- Posted using BlogPress from my iPad
Les flors de carbassó farcides amb formatge suau, mozzarella, emmental,..., i després fregides són una delícia. Això ho vàrem descobrir a Italia, on és un plat molt típic. Serveixen igual les flors "mascle" que les "femella". Proveu-les.
ResponderEliminarSiiiiii, les vaig tastar a casa vostre :) no recordava com, gràcies!
ResponderEliminarAvui mateix en faré.