La darrera setmana va ser especialment inusual.
Mikel va estar a les Açores donant un curs i la meva mare va venir, a fer d'àvia i a fer de mare.
Els nens no van anar a l'escola, feiem l'escola a casa.
Va ser fàcil, entretingut, enriquidor i divertit. Tot s'ha de dir, sense la meva mare a casa que es feia càrrec de la logística domèstica, no hagués sigut tant fàcil.
A l'escola ens van donar ple de material per anar fent a casa. I és el que anàvem fent. Alai feia treballs de lectura, escriptura i matemàtiques. Roc va fer dibuixos i feines de la tardor, lletres, i colors.
Al matí, mentre Anaïs feia migdada a la meva esquena feiem una horeta d'escola a la terrassa. I havent dinat feiem una estona més. La resta del temps, anavem a comprar, preparàvem el dinar o jugàvem a casa o al carrer amb els veins.
Dilluns ja van començar a anar a l'escola altre cop, Alai ben content, Roc no tant. A ell li grada més quedarse a casa, i aquesta setmana ens ho a fet saber, no només de paraula sinó amb gestos. Quan arriba a casa em fa cara murri i em diu que està enfadat amb mi. Està clar que em troba a faltar.
I jo a ells també.
Després de tota una setmana amb entreteniment continu, i xerradetes vespertines i enriquidores amb ma mare, tornem a les rutines, tornem als espais de matí de mirada exclusiva per l'Anaïs i per mi, als espais de tarda, de jocs i enrenou amb els germans. I als espais de vespre, amb el meu home i millor amic, amb qui de moment segueixo tenint la major part de la socialització.
I segueixo esperant que arribin nous amics a les nostres vides.
També espero que arribin noves dones a l'espai de ioga, que de moment tampoc no arrenca.
I espero no desesperar amb tanta espera, jejejeje.
Això si, per damunt de tota l'espera disfruto del dia a dia, i m'enriqueixo amb aquest retir que la vida m'està oferint :)
