viernes, 30 de diciembre de 2011

El gust de la llet

Avui, Alai, en mig d'un disgust m'ha buscat el pit. Feia setmanes que no en demanava...i per primera vegada no ha sabut com mamar. S'ha quedat mig parat. I em diu, i ara què? Li he explicat que quan ens fem grans se'ns oblida com prendre el pit. Li he dit que si volia li posava una mica de llet en un gotet però que no ho pensava fer cada dia.

Li he donat mig dit en un got. Se l'ha pres satisfet i content.

Llavors Roc diu:
-jo també en vull.

Li dono a ell també mig dit de llet. Se la pren i fa cara de pensar....

-Roc, t'ha agradat? Li pregunto.
-Si Mama. Respon ell.
-I a que te gust? Potser a Mare? Li sugereixo
-Te gust a Estimar. Diu ell mirant-me als ulls.





2 comentarios:

  1. Per favor, quina tendresa, em moro d'amor! :)

    ResponderEliminar
  2. Si Violeta jo en aquell moment vaig tenir una sensació inexplicable, se'm va fondre el cor.....en Roc és un gran poeta, no es la primera vegada que em sorpren amb aquest tipus de reflexions....

    ResponderEliminar