Febre creativa 7: corona d'aniversari

Avui l'Alai fa 6 anys.

Ara mateix tinc un pastís al forn, mmmmm....aquest any me l'ha demanat de xuxes un altre cop, però m'he fet la "longui" i li he dit que no es valia repetir dos anys seguits el mateix pastis, jejeje. La seva segona opció ha estat de xocolata i maduixes. Bona barreja :)

Farem una festa familiar ja que tenim els avis amb nosaltres, i demà en farem una altra aprofitant que també ens visiten els meus germans. Per primera vegada en més de 6 anys estarem la familia al complert!

I per a les celebracions, què millor que una corona per als Reis de la casa, la princesa encara massa petitona, no n'està gaire convençuda, i amb una diadema va feliç. L'any que ve segur que ja en demanarà una per ella.










He fet servir el tutorial de Nitdia, que la primera vegada que vaig veure em va semblar difícil, però una vegada posada mans a la obra ha estat xupat ;),
De veritat que no te cap complicació, es ràpid, net, i el resultat espectacular. Jo que no sóc gaire amiga d'agulles i fil ho he fet facilment, o sigui que us animo, si us fa gràcia, a provar-ho.

M'agraden també com a regal, és original i maco.

Els meus nens han triat colors i disseny, i estàn encantadissims amb les seves corones reversibles.

Tres mesos

Avuí fa tres mesos que visc a Tenerife. Ja sé que semblarà un tòpic, però com passa el temps de ràpid!

Que lluny em queda la mudança......tot i que en realitat la mudança no s'ha acabat fins fa una setmana, que ens van tornar el nostre cotxe, per fi! Si, si, el cotxe està arreglat, després d'esperar a que les assegurançes féssin alguna cosa...tres mesos vam aguantar, per acabar pagant de la nostra butxaca, les reparacions i el cotxe de lloguer que hem fet servir mentre no hem tingut cotxe....esperem que ens ho paguin tot, perque no hi ha dret.

Mals rotllos a part.

Aquests tres mesos van començar amb moltíssima enyorança, el primer mes. Amb força més estavilitat el segón mes, i amb més entusiasme, el tercer mes.

Ara ja sento que sóc jo altra cop, alegre i somrient.

Avuí pensava que si haguéssim de tornar a Blanes, enyoraria una mica Tenerife...i això ja és senyal que ho sento meu, que ja he deixat que formi part de mi.

Els meus fills estàn súper adaptats, tenen molts amics de les cases del costat, i a l'escola estan contents. Sens dubte ells han guanyat molta qualitat de vida, i per això ja ha valgut la pena!

La part fluixa segueix sent per mi la part social. La meva esperança quedava en l'escola on creia que tindria contacte amb altres mares, però amb la història de l'escola a la muntanya, jo he queda aillada del tema. Espero que aviat començaré a donar classes de ioga prenatal i allà hi coneixeré gent (he trobat un local, ara només falta que arribin les dones)...

Aquesta setmana que estan els meus pares de visita i els hi hem pogut ensenyar una mica la nostra ciutat, m'he adonat que és realment preciosa; el passeig, el mar, els carrers, les places, tot te un encant, i la llum és totalment diferent, és llum d'Àfrica, te un color diferent i els núvols tenen una altra presència. Potser, fins hi tot ma mare te raó quan diu que és més maco que Blanes, sense desmereixer Blanes es clar!

A part de visitar-nos, els meus pares estan fent turisme, no paren a casa, s'estan recorrent tota la illa i al vespre quan miro les seves fotos penso que quina meravella d'illa! Espero aviat poder fer-hi vacances i coneixer-la a fons en primera persona.

Aquí us deixo un raconet de Puerto que m'encanta:








- Posted using BlogPress from my iPad

Una recepta: empanadilles

L'altre dia al súper del mercat vaig fer un ull a la secció dels congelats, on normalment hi miro poc. Em va cridar l'atenció un paquet de "La cocinera" on hi deia "16 obleas para empanadillas". Vaig mirar els ingredients: farina, aigua, sal i mantega de porc. 1,25 €. M'ho vaig endur per provar. Segur que a la Península es troba bastant més barat.



Havia fet empanadilles a casa una vegada, i és un conyàs haver d'amassar i tallar, amassar i tallar mil vegades. Per això sempre acabo fent empanada gran que acabes ràpid. Però m'agraden les empanadilles!

Vaig seguir les instruccions, ben fàcil: deixar descongelar 1 hora, omplir-les amb el farciment desitjat, plegar-les i segellar-les amb la forquilla.

Les vaig farcir amb una barreja de: pebrots del piquillo, ou dur, tonyina i tomàquet fregit.



Jo vaig optar per fer-les al forn, prèviament pintades amb ou batut, però evidentment es poden també fregir com s'ha fet de tota la vida.



El resultat, una autèntica delicia! És molt fàcil i te molt de joc, ja que les pots omplir del què vulguis, i són molt bona opció per endur de pícnic.

....amb poma i canyella han de quedar deliciosessss....

Febre creativa 6: gerro per flors

Tinc els rosers del jardí amb flors, però no tinc cap gerro on lluir les flors.

Em vaig inspirar en el bog de Nitdia on proposa fer gerros reutilitzant ampolles de plàstic buides, però com que no me'n sortia fonent el plàstic de manera que em quedés una forma bonica, vaig desistir, i el que vaig fer va ser enganxar-hi paper de seda lila amb cola blanca reduida una mica amb aigua.

L'ampolla està tallada i la part de dalt és dins de l'inrevés, per a donar estavilitat a les tiges i que quedi la flor recta.

Febre creativa 5: pedres

Els meus fills són amants de les pedres, i si són grans, millor. Hi juguen fent veure que són cotxes, barques, taurons....o el que els calgui.

Quan anem a Playa Jardín n'hi ha ple i sempre es munten grans històries. Però alhora de marxar, se les volen endur a casa! A Blanes teniem el balcó ple de pedres i pals i jo sempre em queixava que no teniem espai per aquest tipus de col.leccions, ja que el nostre balcó de fet no arribava ni a balconet....però ara és diferent, i ells desseguida han raonat que tenint dos jardins podem recollir pedres grosses sense problemes.

I així fem. Per a seleccionar una mica les mides i que en siguin conscients, el que faig es dir-los que les duguin ells una part del camí, després ja les posem sota el cotxet de l'Anaïs, aixi no es passen tant intentant dur pedres massa grans.

Ja teniem unes quantes pedres guardades a la terrassa, i el cas és que un cop a casa mai hi juguen, simplement les col.leccionen. Els hi vaig proposar que podriem pintar-les, cada pedra d'un color que triessin, així quedarien decoratives.

Les van pintar i les vem deixar decorant la terrassa. Al cap d'un parell de setmanes la pedra vermella se'm va suggerir una marieta, un insecte pel qual tinc una debilitat, m'encanten! Després de la marieta han aparegut dos peixos i un dinosaure, que ens fan companyia a la terressa.

Ja estic desitjant tornar a la platja per ampliar la col.lecció ;)

Premi, el segón

M'han concedit un premi pel blog. És el segón, i m'ha arribat a través de la meva amiga Judith, que està com jo, adaptant-se a una nova vida però a Galicia. Gràcies bonica! El premi m'ha arribat desde el seu blog "Casa nostre".

És un premi a la blogera versàtil:








VERSÀTIL:
Adjectiu procedent de la paraula llatina versatilis, que fa referència a la capacitat d'alguna cosa o d'algú a adaptar-se de manera ràpida i amb facilitat a noves situacions, funcions, etc.

El premi ve acompanyat d'unes normes:

-agrair i enllaçar a qui t'otorga el premi
-compartir 7 coses sobre mi
-otorgar el premi a 15 blogs (jo aquesta norma malhauradament me la saltaré, ja que no en segueixo tants de blogs...aixi que premiaré la meva darrera descoberta)

Aqui van 7 coses sobre mi, a l'atzar:

1-Tinc la sort de coneixer gent fantàstica que han aparegut a la meva vida just quan necessitava la seva aportació. Em sento molt afortunada d'això, d'aquests "angels" que passen pel meu camí per donar-me pistes per seguir creixent i anar endavant, just quan més els necessito.

2-Una vegada vaig plorar sota l'aigua. Imagino que no li ha passat a gaires persones. Després d'estar dues setmanes treballant als esculls de corall de Belize, vivint en una illa paradisiaca amb 30 palmeres cocoteres i poc més. L'últim dia de feina, fent la darrera inmersió, el meu company em va suggerir que em despedis dels peixets i vaig arrencar a plorar allà mateix a 10 metres sota l'aigua, entelant les ulleres i engargotant-me amb bombolles d'aire i aigua....

3-Desde que vaig marxar de casa els meus pares als 24 anys, he canviat de casa 7 vegades....i se que en vindran més, en aquest sentit si que sóc versàtil.

4-Quan vaig viure als EEUU vaig viure en primera persona un huracà i a les 3 setmanes en vaig fugir d'un altre.

5-Pensava que després de tenir un tercer fill ja en tindria prou, però ara veig que tot i que el més probable és que no en tingui més a mi no m'importaria un quart...(amor si llegeixes això no t'espantis siusplau)

6-No m'agrada conduir. Gens ni mica.

7-Sempre he pensat que el millor invent de la humanitat és l'aigua corrent. Sobretot la que surt calenta quan em dutxo. És un gran luxe pel qual dono les gràcies cada dia

I ara passo el premi a una blogera que acabo de descobrir i m'ha enganxat per la seva versatilitat aqui deixo l'enllaç als seus dos blogs:

Comparte tus ecoideas

3 macarrons

Circuit d'aigua

Avui hem construit un circuit d'aigua al jardí del darrera fent servir ampolles i dipòsits d'aigua buits, un embut i un tros d'un circuit de caniques. Ho hem enganxat al mur amb xinxetes i claus petits.

Vaig veure'n un en aquest blog i em va encantar la idea. Us recomano una passejada per aquest blog, ja que és una font d'inspiració per moltes coses.

Entre muntar-ho i jugar-hi hem passat una bona estona ben entretinguts i divertits.