Any nou vida nova

He estat un temps sense escriure massa al blog i evidentment hi ha una raó.

A finals de novembre van venir uns molt bons amics de visita amb les seves dues filles, que també tenen un vincle molt fort amb els nostres fills. Va ser una setmana màgica per tots, Mikel va fer festa, i els nens no van anar a l'escola. Vaig riure taaaant com feia mesos que no ho feia. Va estar genial i tots ho vem passar molt bé.

Però quan van marxar se'm va quedar tal buit que la pena i l'enyorança es van apoderar de mi....vaig plorar una tarda sencera. I em va costar setmanes tornar a sentir-me bé.

Aquesta baixada ha fet que posés energia a tope a buscar pis a La Laguna, per internet, per inmobiliaries, passejant amunt i avall la ciutat buscant cartells a finestres i balcons...

La veritat és que no semblava gens fàcil trobar el què buscàvem. Buscàvem al rovell de l'ou, prop del centre històric on tot es cou...i clar, allà la majoria de pisos són vells, sense ascensor, bastant ronyosos i a més cars, i la majoria moblats per a ser llogats a estudiants.

Però en comptes de desanimar-me aquells passejos i passejos per la ciutat em carregàven de més energia, i em feien sentir ja part de la ciutat. Sentia la gent dels carrers acollint-me amb calidesa, veia families com la meva, sentia complicitat.

Tenia clar que era qüestió de temps i res més.

I sembla que amb el canvi d'any tot apunta a canvi de ciutat inmediat.

Hem trobat el nostre pis.

Un pis gran, bonic i nou per estrenar, que ens estava esperant. Era qüestió de temps que el trobéssim. I no hem trigat gens.

I tot flueix.

El pis era massa car en un principi, ens l'han rebaixat. No tenia armaris, ens els fan a mida i al nostre gust. No tenia rentadora, ens la posen. Tot es posa fàcil, sembla que no podia ser d'altra manera.

Hem trobat el què somiava i em sento agraïda i preparada per a degustar la nostra nova ciutat amb tots els meus sentits ben desperts. Perque això és el què han aconseguit aquests 6 mesos de tancament cap endins, que ara la meva mirada cap a fora sigui diferent, capaç d'apreciar el detall més petit.

Abans però, toca empaquetar i desempaquetar de nou, aquesta vegada amb més ganes i menys pors, sense deixar res ni ningú enrerra, amb empenta i preparada per fer el que he vingut a fer:

Viure plenament a Tenerife.