Febre creativa 6: gerro per flors

Tinc els rosers del jardí amb flors, però no tinc cap gerro on lluir les flors.

Em vaig inspirar en el bog de Nitdia on proposa fer gerros reutilitzant ampolles de plàstic buides, però com que no me'n sortia fonent el plàstic de manera que em quedés una forma bonica, vaig desistir, i el que vaig fer va ser enganxar-hi paper de seda lila amb cola blanca reduida una mica amb aigua.

L'ampolla està tallada i la part de dalt és dins de l'inrevés, per a donar estavilitat a les tiges i que quedi la flor recta.

Febre creativa 5: pedres

Els meus fills són amants de les pedres, i si són grans, millor. Hi juguen fent veure que són cotxes, barques, taurons....o el que els calgui.

Quan anem a Playa Jardín n'hi ha ple i sempre es munten grans històries. Però alhora de marxar, se les volen endur a casa! A Blanes teniem el balcó ple de pedres i pals i jo sempre em queixava que no teniem espai per aquest tipus de col.leccions, ja que el nostre balcó de fet no arribava ni a balconet....però ara és diferent, i ells desseguida han raonat que tenint dos jardins podem recollir pedres grosses sense problemes.

I així fem. Per a seleccionar una mica les mides i que en siguin conscients, el que faig es dir-los que les duguin ells una part del camí, després ja les posem sota el cotxet de l'Anaïs, aixi no es passen tant intentant dur pedres massa grans.

Ja teniem unes quantes pedres guardades a la terrassa, i el cas és que un cop a casa mai hi juguen, simplement les col.leccionen. Els hi vaig proposar que podriem pintar-les, cada pedra d'un color que triessin, així quedarien decoratives.

Les van pintar i les vem deixar decorant la terrassa. Al cap d'un parell de setmanes la pedra vermella se'm va suggerir una marieta, un insecte pel qual tinc una debilitat, m'encanten! Després de la marieta han aparegut dos peixos i un dinosaure, que ens fan companyia a la terressa.

Ja estic desitjant tornar a la platja per ampliar la col.lecció ;)

Premi, el segón

M'han concedit un premi pel blog. És el segón, i m'ha arribat a través de la meva amiga Judith, que està com jo, adaptant-se a una nova vida però a Galicia. Gràcies bonica! El premi m'ha arribat desde el seu blog "Casa nostre".

És un premi a la blogera versàtil:








VERSÀTIL:
Adjectiu procedent de la paraula llatina versatilis, que fa referència a la capacitat d'alguna cosa o d'algú a adaptar-se de manera ràpida i amb facilitat a noves situacions, funcions, etc.

El premi ve acompanyat d'unes normes:

-agrair i enllaçar a qui t'otorga el premi
-compartir 7 coses sobre mi
-otorgar el premi a 15 blogs (jo aquesta norma malhauradament me la saltaré, ja que no en segueixo tants de blogs...aixi que premiaré la meva darrera descoberta)

Aqui van 7 coses sobre mi, a l'atzar:

1-Tinc la sort de coneixer gent fantàstica que han aparegut a la meva vida just quan necessitava la seva aportació. Em sento molt afortunada d'això, d'aquests "angels" que passen pel meu camí per donar-me pistes per seguir creixent i anar endavant, just quan més els necessito.

2-Una vegada vaig plorar sota l'aigua. Imagino que no li ha passat a gaires persones. Després d'estar dues setmanes treballant als esculls de corall de Belize, vivint en una illa paradisiaca amb 30 palmeres cocoteres i poc més. L'últim dia de feina, fent la darrera inmersió, el meu company em va suggerir que em despedis dels peixets i vaig arrencar a plorar allà mateix a 10 metres sota l'aigua, entelant les ulleres i engargotant-me amb bombolles d'aire i aigua....

3-Desde que vaig marxar de casa els meus pares als 24 anys, he canviat de casa 7 vegades....i se que en vindran més, en aquest sentit si que sóc versàtil.

4-Quan vaig viure als EEUU vaig viure en primera persona un huracà i a les 3 setmanes en vaig fugir d'un altre.

5-Pensava que després de tenir un tercer fill ja en tindria prou, però ara veig que tot i que el més probable és que no en tingui més a mi no m'importaria un quart...(amor si llegeixes això no t'espantis siusplau)

6-No m'agrada conduir. Gens ni mica.

7-Sempre he pensat que el millor invent de la humanitat és l'aigua corrent. Sobretot la que surt calenta quan em dutxo. És un gran luxe pel qual dono les gràcies cada dia

I ara passo el premi a una blogera que acabo de descobrir i m'ha enganxat per la seva versatilitat aqui deixo l'enllaç als seus dos blogs:

Comparte tus ecoideas

3 macarrons

Circuit d'aigua

Avui hem construit un circuit d'aigua al jardí del darrera fent servir ampolles i dipòsits d'aigua buits, un embut i un tros d'un circuit de caniques. Ho hem enganxat al mur amb xinxetes i claus petits.

Vaig veure'n un en aquest blog i em va encantar la idea. Us recomano una passejada per aquest blog, ja que és una font d'inspiració per moltes coses.

Entre muntar-ho i jugar-hi hem passat una bona estona ben entretinguts i divertits.

Les placentes

Els meus tres fills han nascut a casa en tres parts ben meravellosos.

L'Alai, amb l'acompanyament d'una llevadora que es va convertir en millor amiga.
En Roc, amb l'acompanyament d'una bona amiga, que després es va fer llevadora.
I l'Anaïs va néixer amb mi, i en presència de la meva amiga que ja era llevadora (tenim un petit video penjat a youtube on no es veu gairebé res però m'encanta: si us ve de gust el podeu veure aqui)

En els tres parts, vaig fer servir un trosset de la placenta per fer un batut, juntament amb suc de taronja, per a recuperar forces i energies. La resta la vem posar en una bossa zip i cap al congelador, a l'espera de saber què fer amb elles. En principi, la idea era enterrar-les en algun lloc especial i fer un ritual d'agraïment i retorn a la Terra, però el cas és que em vaig trobar que de cop i volta ens traslladàvem a viure a Tenerife i encara no ho haviem fet....les placentes ara descansen al congelador de cals meus pares, a Barcelona....

Els meus pares venen a passar unes setmanes a Tenerife, i volen desconnectar el llum de casa, i clar: ara què fem amb les placentes!

Dur-les en avió seria genial, però tal com són als aeroports no ens voem arriscar a tenir problemes i que acabin a les escombraries...enviar-les per correu tampoc, ja que tot passa per aduanes i s'ha de declarar....enlloc diu que sigui il.legal, però dubto que hi hagi precedents i no sabem com poden reaccionar.

Total, que les placentes passaran uns dies al congelador de casa un veí dels meus pares, a l'espera que tornin i algún dia que baixem cap a la Península podré fer amb elles una cosa especial.

Buscant per internet he trobat com fer unes estampacions amb la placenta i m'han encantat, queden uns arbres de la vida preciosos.
Això és el que faré quan pugui, un bosquet amb tres arbres de la vida dels meus fills.




- Posted using BlogPress from my iPad

Jugant a la placeta

Ahir vaig estar a la placeta jugant amb tota la colla de nens, i els vaig proposar de fer un mandala amb les plantes i pedretes que trobéssim, ens ho vem passar súper bé i van quedar encantats de la seva obra d'art!

Febre creativa 4: bosses per l'esmorzar

A l'escola ens van demanar que els nens duguéssin l'esmorzar en les típiques bosses de tela de tota la vida. El cas és que a casa només en teniem una i força lletja que fem servir per guardar les peces d'un dominó.

A Blanes sabia on trobar-ho, però aqui mai he vist una botiga on en puguin tenir... Vaig mirar a les botigues del mercat que venen roba de nens, però res. Només se m'acudia anar a l'Alcampo del centre comercial, on hi ha de tot, però on odio anar a comprar ja que és, massa gran, massa lluminós i massa "comercial"....a més jo pensava en unes bossetes blanques que els nens poguéssin pintar al seu estil i segurament allà només trobariem Disney.

Total que vaig començar a pensar com podria fer-les jo mareixa, però sense cosir, volia algo ràpid, d'avuí per demà. Vaig buscar idees per internet però no vaig trobar res, tot era cosit.

Grapes no podien ser perque em fèia cosa que es punxessin, cola tampoc,....em va venir al cap una idea genial: tenia al costurer una cinta de l'IKEA (es diu SY) que serveix per fer les vores de les cortines sense cosir, és una mena de cel.lo de dues cares que enganxa quan planxes la tela.



Vaig anar a mirar la vora de les cortines i vaig decidir que si que quedava prou resistent.

Mans a la obra!

La tela la vaig agafar de les samarretes de l'escola de Blanes, a mode de tribut, s'endurien un trosset de la vella escola a la nova escola :)

Vaig fer servir la bosseta del dominó com a mostra.




En menys d'una hora vaig tenir llestes les dues bosses. I havent dinat les van decorar amb pintura acrílica, per un costat van fer el seu dibuix i per l'altre els hi vaig pintar el nom.

Han quedat espectaculars, i avuí les duen a l'escola ben orgullosos i contents!