Abans de xerrar del trasllat, que ja en faré una altra entrada, avuí vull escriure sobre els gatejadors.
Els meus dos fills no ho van ser de gatejadors. I van passar d'anar a coll, a estar asseguts jugant amb el que tenien al voltant, i després a estar de peus engarristrant-se en les meves cames o en que tenien a la vora i caminar per explorar.
L'Anaïs va passar d'estar sentada a gatejar.
Aqui a Canaries, almenys a Tenerife, els nens passen d'estar lligats al cotxet a caminar. Parlo dels parcs, on mai he vist cap gatejador. A Blanes n'hi havia uns quants, anaven solts d'aqui cap allà, i a vegades en manada explorant els forats més interessants del parc.
Aquí no. Els nens dels cotxets es miren l'Anaïs desde dalt mentre ella els saluda amb les seves mans brutes, i les mares la miren com suplicant que aquelles mans no toquin l'abric, el xumet o el peluix del seu bebé...i em miren a mi amb un somriure forçat que entenc com: què mona....en el sentit literal de la paraula, traduible potser a "què primitiva".
L'Anaïs s'ho passa d'allò més bé, remenant i explorant tot allò que queda al seu abast, tot un món desconegut pels adults. Accedeix sota els bancs, sota els tobogans, estudia les rodetes dels cotxets i les sabates de la gent. Troba caques, xiclets, pallofes de pipes, fulles, tronquets i pedretes, paperets i envolcalls de plàstic....
Tinc la sort que ella normalment no explora amb la boca, així que no hi pateixo gaire. Amb l'Alai i en Roc, en la fase d'estar sentats al terra, van tastar pedres de tots colors, que una vegada ben netes escupien i a la platja es purgaven menjant-se la sorra a grapats. Aquella època va ser dura per mi, però vaig aprendre què hi pots confiar, que només estan explorant i no s'ennueguen si tu no hi intervens.
La fase gatejadora te un inconvenient que jo no coneixia....destrossa pantalons, mitjons i mànigues, i si és sobre sorra la sorra arriba als racons més recòndits del seu cos.
És curiós, que només els homes grans, ja jubilats, són els únics que alguna vegada han comentat amb un gran somriure "mira que féliz, como disfruta!" mentre se la miren durant uns minuts abans de prosseguir amb la seva passejada.
