El gust de la llet

Avui, Alai, en mig d'un disgust m'ha buscat el pit. Feia setmanes que no en demanava...i per primera vegada no ha sabut com mamar. S'ha quedat mig parat. I em diu, i ara què? Li he explicat que quan ens fem grans se'ns oblida com prendre el pit. Li he dit que si volia li posava una mica de llet en un gotet però que no ho pensava fer cada dia.

Li he donat mig dit en un got. Se l'ha pres satisfet i content.

Llavors Roc diu:
-jo també en vull.

Li dono a ell també mig dit de llet. Se la pren i fa cara de pensar....

-Roc, t'ha agradat? Li pregunto.
-Si Mama. Respon ell.
-I a que te gust? Potser a Mare? Li sugereixo
-Te gust a Estimar. Diu ell mirant-me als ulls.

L'esperit del Nadal

L'Anaïs tenia un gosset de peluix que li va dur el seu pare de les Açores quan ella tenia tres setmanes. A part del gosset, en te bastants més de peluixos....jo crec que pel fet d'haver nascut nena, els peluixos han estat un regal bastant abundant.

Però pel que sigui, tot i que li agraden tots en general, a aquest gosset de seguida que va aprendre a agafar cosetes li va agafar carinyo i sempre que el veia el demanava. I darrerament s'havia convertit en un inseparable de l'Anaïs, amb el privilegi de ser una de les primeres paraules que va dir "bu-bu-bú".



Doncs el gosset en qüestió, l'acompanyava en passejos, en jocs, al parc....de tant en tant desapareixia momentàniament, però sempre el recuperàvem, uns metres endarrera a la vorera, o pels passadissos del súper....

Però l'altre dia va desapareixer de veritat. I al cap de dos dies de no trobar-lo i sentir cada 5 minuts l'Anaïs demanant pel seu gosset, vem decidir comprar-li un substitut el més semblant possible, tot i que ja li vem explicar que el seu gosset ja no hi era, s'havia perdut i aniriem a buscar-ne un de diferent.

Va costar, però el vem trobar. I ella es va mostrar molt contenta, suposo que el veuria diferent, però el va adoptar i va a passar a fer el mateix rol que l'original. El nom no li va canviar pas, seguia sent "el gosset" que és com li diem nosaltres o el "bububú" com li diu ella.

Doncs avuí al matí, una setmana després, Mikel ha trobat el gosset original damunt la llibreria de la sala.....i ens ha semblat màgic haver-lo recuperat, ha estat com màgia nadalenca!

Quan li ha donat a l'Anaïs ens ha sorprès a tots la seva expressió de sorpresa, alegria i agraiment. Ha omplert de petons no només al gosset original sino també al seu pare! I anava dient "bububú papa, bububú papa"

I ara va ben cofoia amb un gosset a cada mà :)



A la pregunta, de com va arribar el gosset a dalt la llibreria, Alai ha recordat desseguida que el van penjar ell i en Roc quan jugaven un dia a fer-lo volar pels aires....però que fins ara ho tenien totalment oblidat!