martes, 15 de noviembre de 2011

Lecto-escriptura

Aquesta setmana passada ens ha arribat desde l'escola, un altre joc per casa, pel Roc.

Estan treballant les parts del cos i també les lletres de l'abecedari.

La idea és molt bona per a treballar conjuntament les dues coses.




Es tracta de buscar paraules de les parts del cos i copiarles lletra a lletra. Tot està plastificat. El planell té tires de belcro enganxat, i les paraules de les parts del cos i les lletres també, de manera que s'enganxen i desenganxen amb facilitat.

A en Roc li encanta formar les paraules i llegirles lletra a lletra. Li permet "escriure" perfectament (com ho faria en un ordinador). Crec que li agrada molt perque queda ben polit, ja que quan ho fa a llàpis, li suposa molt d'esforç i les lletres sempre són tortes i poc clares per la motricitat fina pròpia de la edat. Escriure així li suposa relativament poc esforç i li dona molta satisfacció al veure un resultat impecable.


La Laguna

La Laguna (o San Cristóbal de la Laguna, nom complert), és la ciutat on treballa Mikel. Quan vem venir a viure aquí, la vem descartar pel clima, ja que és una ciutat que es troba a 600 m d'alçada, i no té res de clima propiament subtropical. La temperatura mitja anual és de 16 graus, plou força (uns 600 mm a l'any) i sovint està emboirada i ennuvolada.

Però tot i això, es la segona ciutat en nombre d'habitants a Tenerife, i la tercera en totes les illes, en te uns 150.000, sense contar tots els estudiants que hi són de trànsit, ja que per damunt de tot és una ciutat universitària.

La Unesco la va declarar patrimoni de la Humanitat al 1999.

És una ciutat preciosa, a mi em recorda moltissim a Girona, amb casetes baixes de colors diferents, carrers endoquinats i peatonals, tot estèticament molt ben cuidat i molts parcs.






Llàstima del clima!

Tot i això, és una ciutat molt viva. I això és el que m'enamora. Gent per aqui i per allà, families, nens als parcs....transport públic modern, i res de pendents!

....i tot i el fred es respira el caliu....el caliu humà que no trobo aquí a Puerto.

Vull anar a viure a La Laguna! Ja ho tinc ben decidit!

No sé quan ho farem, però jo ja he començat a buscar niuet.

No és que Puerto no m'agradi, és una ciutat amb encant, decadent, però amb encant. Però plena de pendents, transport públic obsolet i impracticable amb criatures....i .massa tranquila per mi! Vull passar les tardes al carrer envoltada d'altres mares, d'altres nens, vull fer tribu, i aqui de moment sembla massa dificil...

Així que en algun moment farem el canvi. També de cara a un futur més llunyà estarà bé per a reincorporarme a la vida laboral, tant si és a la Universitat, com al CSIC, o on sigui.

Ara, s'ha convertit en el nostre destí molts caps de setmana, sobretot els seus parcs.

Mentrestant seguirem disfrutant de Puerto, del bon clima, la tranquilitat, d'anar amb sandàlies i tirants, i dels agradables 21 graus a mig novembre....

lunes, 7 de noviembre de 2011

La crisàl.lida

Casualment, el dia abans d'anar al papallonari, vem trobar una crisàl.lida dins d'una jardinera. Deuria caure quan vem fer neteja de plantes no fa gaire. La vàrem agafar amb compte i la vam enganxar amb una agulla dins una caixa, com vem veure que feien al papallonari. Allà ens van explicar que les has d'enganxar per la punta de l'abdomen enganxant-li amb cura una mica de cotó.



Al cap d'una setmana ha sortit la papallona. Ha estat una sorpresa trobar que és nocturna. Tots ens imaginàvem que en sortiria una papallona gran i acolorida!

Tot i ser discreta, és molt bonica. L'Alai diu que per ell és una barreja de papallona amb saltamartí. Suposo que perque te les ales plegades en forma de teulada, com la majoria de nocturnes.

Sempre m'han agradat els insectes, i en vaig començar una col.lecció quan estudiava Biologia, ja no la tinc, la vaig donar al museu de la facultat.

Es coneixen unes 170.000 espècies de papallones. Són el segón grup animal amb més diversitat d'espècies sobre la terra (després dels coleòpters, o sigui d'escarbats i marietes). Les diurnes representen el 10% d'espècies, mentre que les nocturnes un 90% d'espècies.

La intenció era classificar-la, si hagués estat diurna. Però amb les nocturnes és una mica xungo i evidentment l'hem deixada anar :)






miércoles, 2 de noviembre de 2011

Tutorial: destenyir samarretes

En algún moment de la meva adolescència vaig aprendre a destenyir samarretes creant diferents dissenys. No recordo com ho vaig aprendre a fer, però és una cosa que m'encantava fer per mi i que ara faig pels meus fills.

Compro samarretes bàsiques a l'H&M per menys de 5€, de colors llisos i després les destenyeixo, amb lleixiu rebaixat en aigua i cordills.

Així és com ho faig pas per pas.

Les samarretes són per l'Alai (en Roc les hereda al cap de dos anys). Avuí tenim una de verda i una de negra.



Amb l'ajut de cordill pessigo un tros de tela, just del mig de la samarreta, vull que quedi un disseny com de teranyina.



Ara es tracta d'anar enrotllant el fil com quan fas un rollo de carn, ben apretadet.



Faig el mateix pel darrera de la samarreta i també per cada màniga, desde el punyna l'espatlla, i acaba quedant això:



La samarreta negra la faré amb un disseny diferent. La part del davant la pinço per diferents llocs, fent com petits monyets.



Pel darrera la plego tipus acordió i la collo amb el cordill per 4 llocs diferents.



Les mànigues les collo també amb elmcordill per diferents llocs, sense enrotllar el fil perque quedin mànigues ratllades.



Ara preparem una palangana amb aigua tèbia i hi afegim un got de lleixiu. Millor si ho fas a l'exterior per evitar respirar els vapors. Hi posem les samarretes i remenem amb una cullera de fusta per ajudar a empapar-les bé.



En mitja hora de remull, remenant de tant en tant ja van agafant un altre tò. Jo vaig decidir parar el procés aquí, la verda estava groga (color favorit de l'Alai!) i la negra tenia un tò granatós molt maco. Quant més temps les deixes més aclareixes el tò.



Buidem l'aigua amb compte i esvandim bé les samarretes fins que l'aigua surt neta. Escorrem bé i ara ve el millor, deslliguem! Per a mi aquest pas és com desempaquetar un regal, mai saps que hi trobaràs dins!

Posem les samarretes a rentar, i les estenem.
M'encanten!