Avui, Alai, en mig d'un disgust m'ha buscat el pit. Feia setmanes que no en demanava...i per primera vegada no ha sabut com mamar. S'ha quedat mig parat. I em diu, i ara què? Li he explicat que quan ens fem grans se'ns oblida com prendre el pit. Li he dit que si volia li posava una mica de llet en un gotet però que no ho pensava fer cada dia.
Li he donat mig dit en un got. Se l'ha pres satisfet i content.
Llavors Roc diu:
-jo també en vull.
Li dono a ell també mig dit de llet. Se la pren i fa cara de pensar....
-Roc, t'ha agradat? Li pregunto.
-Si Mama. Respon ell.
-I a que te gust? Potser a Mare? Li sugereixo
-Te gust a Estimar. Diu ell mirant-me als ulls.
viernes, 30 de diciembre de 2011
viernes, 23 de diciembre de 2011
L'esperit del Nadal
L'Anaïs tenia un gosset de peluix que li va dur el seu pare de les Açores quan ella tenia tres setmanes. A part del gosset, en te bastants més de peluixos....jo crec que pel fet d'haver nascut nena, els peluixos han estat un regal bastant abundant.
Però pel que sigui, tot i que li agraden tots en general, a aquest gosset de seguida que va aprendre a agafar cosetes li va agafar carinyo i sempre que el veia el demanava. I darrerament s'havia convertit en un inseparable de l'Anaïs, amb el privilegi de ser una de les primeres paraules que va dir "bu-bu-bú".
Doncs el gosset en qüestió, l'acompanyava en passejos, en jocs, al parc....de tant en tant desapareixia momentàniament, però sempre el recuperàvem, uns metres endarrera a la vorera, o pels passadissos del súper....
Però l'altre dia va desapareixer de veritat. I al cap de dos dies de no trobar-lo i sentir cada 5 minuts l'Anaïs demanant pel seu gosset, vem decidir comprar-li un substitut el més semblant possible, tot i que ja li vem explicar que el seu gosset ja no hi era, s'havia perdut i aniriem a buscar-ne un de diferent.
Va costar, però el vem trobar. I ella es va mostrar molt contenta, suposo que el veuria diferent, però el va adoptar i va a passar a fer el mateix rol que l'original. El nom no li va canviar pas, seguia sent "el gosset" que és com li diem nosaltres o el "bububú" com li diu ella.
Doncs avuí al matí, una setmana després, Mikel ha trobat el gosset original damunt la llibreria de la sala.....i ens ha semblat màgic haver-lo recuperat, ha estat com màgia nadalenca!
Quan li ha donat a l'Anaïs ens ha sorprès a tots la seva expressió de sorpresa, alegria i agraiment. Ha omplert de petons no només al gosset original sino també al seu pare! I anava dient "bububú papa, bububú papa"
I ara va ben cofoia amb un gosset a cada mà :)
A la pregunta, de com va arribar el gosset a dalt la llibreria, Alai ha recordat desseguida que el van penjar ell i en Roc quan jugaven un dia a fer-lo volar pels aires....però que fins ara ho tenien totalment oblidat!
Però pel que sigui, tot i que li agraden tots en general, a aquest gosset de seguida que va aprendre a agafar cosetes li va agafar carinyo i sempre que el veia el demanava. I darrerament s'havia convertit en un inseparable de l'Anaïs, amb el privilegi de ser una de les primeres paraules que va dir "bu-bu-bú".
Doncs el gosset en qüestió, l'acompanyava en passejos, en jocs, al parc....de tant en tant desapareixia momentàniament, però sempre el recuperàvem, uns metres endarrera a la vorera, o pels passadissos del súper....
Però l'altre dia va desapareixer de veritat. I al cap de dos dies de no trobar-lo i sentir cada 5 minuts l'Anaïs demanant pel seu gosset, vem decidir comprar-li un substitut el més semblant possible, tot i que ja li vem explicar que el seu gosset ja no hi era, s'havia perdut i aniriem a buscar-ne un de diferent.
Va costar, però el vem trobar. I ella es va mostrar molt contenta, suposo que el veuria diferent, però el va adoptar i va a passar a fer el mateix rol que l'original. El nom no li va canviar pas, seguia sent "el gosset" que és com li diem nosaltres o el "bububú" com li diu ella.
Doncs avuí al matí, una setmana després, Mikel ha trobat el gosset original damunt la llibreria de la sala.....i ens ha semblat màgic haver-lo recuperat, ha estat com màgia nadalenca!
Quan li ha donat a l'Anaïs ens ha sorprès a tots la seva expressió de sorpresa, alegria i agraiment. Ha omplert de petons no només al gosset original sino també al seu pare! I anava dient "bububú papa, bububú papa"
I ara va ben cofoia amb un gosset a cada mà :)
A la pregunta, de com va arribar el gosset a dalt la llibreria, Alai ha recordat desseguida que el van penjar ell i en Roc quan jugaven un dia a fer-lo volar pels aires....però que fins ara ho tenien totalment oblidat!
martes, 15 de noviembre de 2011
Lecto-escriptura
Aquesta setmana passada ens ha arribat desde l'escola, un altre joc per casa, pel Roc.
Estan treballant les parts del cos i també les lletres de l'abecedari.
La idea és molt bona per a treballar conjuntament les dues coses.
Es tracta de buscar paraules de les parts del cos i copiarles lletra a lletra. Tot està plastificat. El planell té tires de belcro enganxat, i les paraules de les parts del cos i les lletres també, de manera que s'enganxen i desenganxen amb facilitat.
A en Roc li encanta formar les paraules i llegirles lletra a lletra. Li permet "escriure" perfectament (com ho faria en un ordinador). Crec que li agrada molt perque queda ben polit, ja que quan ho fa a llàpis, li suposa molt d'esforç i les lletres sempre són tortes i poc clares per la motricitat fina pròpia de la edat. Escriure així li suposa relativament poc esforç i li dona molta satisfacció al veure un resultat impecable.
Estan treballant les parts del cos i també les lletres de l'abecedari.
La idea és molt bona per a treballar conjuntament les dues coses.
Es tracta de buscar paraules de les parts del cos i copiarles lletra a lletra. Tot està plastificat. El planell té tires de belcro enganxat, i les paraules de les parts del cos i les lletres també, de manera que s'enganxen i desenganxen amb facilitat.
A en Roc li encanta formar les paraules i llegirles lletra a lletra. Li permet "escriure" perfectament (com ho faria en un ordinador). Crec que li agrada molt perque queda ben polit, ja que quan ho fa a llàpis, li suposa molt d'esforç i les lletres sempre són tortes i poc clares per la motricitat fina pròpia de la edat. Escriure així li suposa relativament poc esforç i li dona molta satisfacció al veure un resultat impecable.
La Laguna
La Laguna (o San Cristóbal de la Laguna, nom complert), és la ciutat on treballa Mikel. Quan vem venir a viure aquí, la vem descartar pel clima, ja que és una ciutat que es troba a 600 m d'alçada, i no té res de clima propiament subtropical. La temperatura mitja anual és de 16 graus, plou força (uns 600 mm a l'any) i sovint està emboirada i ennuvolada.
Però tot i això, es la segona ciutat en nombre d'habitants a Tenerife, i la tercera en totes les illes, en te uns 150.000, sense contar tots els estudiants que hi són de trànsit, ja que per damunt de tot és una ciutat universitària.
La Unesco la va declarar patrimoni de la Humanitat al 1999.
És una ciutat preciosa, a mi em recorda moltissim a Girona, amb casetes baixes de colors diferents, carrers endoquinats i peatonals, tot estèticament molt ben cuidat i molts parcs.
Llàstima del clima!
Tot i això, és una ciutat molt viva. I això és el que m'enamora. Gent per aqui i per allà, families, nens als parcs....transport públic modern, i res de pendents!
....i tot i el fred es respira el caliu....el caliu humà que no trobo aquí a Puerto.
Vull anar a viure a La Laguna! Ja ho tinc ben decidit!
No sé quan ho farem, però jo ja he començat a buscar niuet.
No és que Puerto no m'agradi, és una ciutat amb encant, decadent, però amb encant. Però plena de pendents, transport públic obsolet i impracticable amb criatures....i .massa tranquila per mi! Vull passar les tardes al carrer envoltada d'altres mares, d'altres nens, vull fer tribu, i aqui de moment sembla massa dificil...
Així que en algun moment farem el canvi. També de cara a un futur més llunyà estarà bé per a reincorporarme a la vida laboral, tant si és a la Universitat, com al CSIC, o on sigui.
Ara, s'ha convertit en el nostre destí molts caps de setmana, sobretot els seus parcs.
Mentrestant seguirem disfrutant de Puerto, del bon clima, la tranquilitat, d'anar amb sandàlies i tirants, i dels agradables 21 graus a mig novembre....
Però tot i això, es la segona ciutat en nombre d'habitants a Tenerife, i la tercera en totes les illes, en te uns 150.000, sense contar tots els estudiants que hi són de trànsit, ja que per damunt de tot és una ciutat universitària.
La Unesco la va declarar patrimoni de la Humanitat al 1999.
És una ciutat preciosa, a mi em recorda moltissim a Girona, amb casetes baixes de colors diferents, carrers endoquinats i peatonals, tot estèticament molt ben cuidat i molts parcs.
Llàstima del clima!
Tot i això, és una ciutat molt viva. I això és el que m'enamora. Gent per aqui i per allà, families, nens als parcs....transport públic modern, i res de pendents!
....i tot i el fred es respira el caliu....el caliu humà que no trobo aquí a Puerto.
Vull anar a viure a La Laguna! Ja ho tinc ben decidit!
No sé quan ho farem, però jo ja he començat a buscar niuet.
No és que Puerto no m'agradi, és una ciutat amb encant, decadent, però amb encant. Però plena de pendents, transport públic obsolet i impracticable amb criatures....i .massa tranquila per mi! Vull passar les tardes al carrer envoltada d'altres mares, d'altres nens, vull fer tribu, i aqui de moment sembla massa dificil...
Així que en algun moment farem el canvi. També de cara a un futur més llunyà estarà bé per a reincorporarme a la vida laboral, tant si és a la Universitat, com al CSIC, o on sigui.
Ara, s'ha convertit en el nostre destí molts caps de setmana, sobretot els seus parcs.
Mentrestant seguirem disfrutant de Puerto, del bon clima, la tranquilitat, d'anar amb sandàlies i tirants, i dels agradables 21 graus a mig novembre....
lunes, 7 de noviembre de 2011
La crisàl.lida
Casualment, el dia abans d'anar al papallonari, vem trobar una crisàl.lida dins d'una jardinera. Deuria caure quan vem fer neteja de plantes no fa gaire. La vàrem agafar amb compte i la vam enganxar amb una agulla dins una caixa, com vem veure que feien al papallonari. Allà ens van explicar que les has d'enganxar per la punta de l'abdomen enganxant-li amb cura una mica de cotó.
Al cap d'una setmana ha sortit la papallona. Ha estat una sorpresa trobar que és nocturna. Tots ens imaginàvem que en sortiria una papallona gran i acolorida!
Tot i ser discreta, és molt bonica. L'Alai diu que per ell és una barreja de papallona amb saltamartí. Suposo que perque te les ales plegades en forma de teulada, com la majoria de nocturnes.
Sempre m'han agradat els insectes, i en vaig començar una col.lecció quan estudiava Biologia, ja no la tinc, la vaig donar al museu de la facultat.
Es coneixen unes 170.000 espècies de papallones. Són el segón grup animal amb més diversitat d'espècies sobre la terra (després dels coleòpters, o sigui d'escarbats i marietes). Les diurnes representen el 10% d'espècies, mentre que les nocturnes un 90% d'espècies.
La intenció era classificar-la, si hagués estat diurna. Però amb les nocturnes és una mica xungo i evidentment l'hem deixada anar :)
Al cap d'una setmana ha sortit la papallona. Ha estat una sorpresa trobar que és nocturna. Tots ens imaginàvem que en sortiria una papallona gran i acolorida!
Tot i ser discreta, és molt bonica. L'Alai diu que per ell és una barreja de papallona amb saltamartí. Suposo que perque te les ales plegades en forma de teulada, com la majoria de nocturnes.
Sempre m'han agradat els insectes, i en vaig començar una col.lecció quan estudiava Biologia, ja no la tinc, la vaig donar al museu de la facultat.
Es coneixen unes 170.000 espècies de papallones. Són el segón grup animal amb més diversitat d'espècies sobre la terra (després dels coleòpters, o sigui d'escarbats i marietes). Les diurnes representen el 10% d'espècies, mentre que les nocturnes un 90% d'espècies.
La intenció era classificar-la, si hagués estat diurna. Però amb les nocturnes és una mica xungo i evidentment l'hem deixada anar :)
miércoles, 2 de noviembre de 2011
Tutorial: destenyir samarretes
En algún moment de la meva adolescència vaig aprendre a destenyir samarretes creant diferents dissenys. No recordo com ho vaig aprendre a fer, però és una cosa que m'encantava fer per mi i que ara faig pels meus fills.
Compro samarretes bàsiques a l'H&M per menys de 5€, de colors llisos i després les destenyeixo, amb lleixiu rebaixat en aigua i cordills.
Així és com ho faig pas per pas.
Les samarretes són per l'Alai (en Roc les hereda al cap de dos anys). Avuí tenim una de verda i una de negra.
Amb l'ajut de cordill pessigo un tros de tela, just del mig de la samarreta, vull que quedi un disseny com de teranyina.
Ara es tracta d'anar enrotllant el fil com quan fas un rollo de carn, ben apretadet.
Faig el mateix pel darrera de la samarreta i també per cada màniga, desde el punyna l'espatlla, i acaba quedant això:
La samarreta negra la faré amb un disseny diferent. La part del davant la pinço per diferents llocs, fent com petits monyets.
Pel darrera la plego tipus acordió i la collo amb el cordill per 4 llocs diferents.
Les mànigues les collo també amb elmcordill per diferents llocs, sense enrotllar el fil perque quedin mànigues ratllades.
Ara preparem una palangana amb aigua tèbia i hi afegim un got de lleixiu. Millor si ho fas a l'exterior per evitar respirar els vapors. Hi posem les samarretes i remenem amb una cullera de fusta per ajudar a empapar-les bé.
En mitja hora de remull, remenant de tant en tant ja van agafant un altre tò. Jo vaig decidir parar el procés aquí, la verda estava groga (color favorit de l'Alai!) i la negra tenia un tò granatós molt maco. Quant més temps les deixes més aclareixes el tò.
Buidem l'aigua amb compte i esvandim bé les samarretes fins que l'aigua surt neta. Escorrem bé i ara ve el millor, deslliguem! Per a mi aquest pas és com desempaquetar un regal, mai saps que hi trobaràs dins!
Posem les samarretes a rentar, i les estenem.
M'encanten!
Compro samarretes bàsiques a l'H&M per menys de 5€, de colors llisos i després les destenyeixo, amb lleixiu rebaixat en aigua i cordills.
Així és com ho faig pas per pas.
Les samarretes són per l'Alai (en Roc les hereda al cap de dos anys). Avuí tenim una de verda i una de negra.
Amb l'ajut de cordill pessigo un tros de tela, just del mig de la samarreta, vull que quedi un disseny com de teranyina.
Ara es tracta d'anar enrotllant el fil com quan fas un rollo de carn, ben apretadet.
Faig el mateix pel darrera de la samarreta i també per cada màniga, desde el punyna l'espatlla, i acaba quedant això:
La samarreta negra la faré amb un disseny diferent. La part del davant la pinço per diferents llocs, fent com petits monyets.
Pel darrera la plego tipus acordió i la collo amb el cordill per 4 llocs diferents.
Les mànigues les collo també amb elmcordill per diferents llocs, sense enrotllar el fil perque quedin mànigues ratllades.
Ara preparem una palangana amb aigua tèbia i hi afegim un got de lleixiu. Millor si ho fas a l'exterior per evitar respirar els vapors. Hi posem les samarretes i remenem amb una cullera de fusta per ajudar a empapar-les bé.
En mitja hora de remull, remenant de tant en tant ja van agafant un altre tò. Jo vaig decidir parar el procés aquí, la verda estava groga (color favorit de l'Alai!) i la negra tenia un tò granatós molt maco. Quant més temps les deixes més aclareixes el tò.
Buidem l'aigua amb compte i esvandim bé les samarretes fins que l'aigua surt neta. Escorrem bé i ara ve el millor, deslliguem! Per a mi aquest pas és com desempaquetar un regal, mai saps que hi trobaràs dins!
Posem les samarretes a rentar, i les estenem.
M'encanten!
domingo, 30 de octubre de 2011
Mariposario de Icod de los Vinos
Després de la visita al parc del Drago, hem visitat el papallonari que hi ha al mateix poble.
Quan viviem a Blanes haviem visitat un papallonari camí de St Feliu de Guíxols i en teniem mot bon record. Aquest de Tenerife, és més petit, però ens ha semblat més ben cuidat estèticament parlant. Ho porten uns estrangers, i el preu ens ha semblat una enganyifa. Per ser residents només ens hem estalviat 2€ en total. I els nens a partir de 3 anys ja paguen 5€. Total 25€....caríssim!!!
Això si, l'estona que hi hem passat ha estat molt agradable, hem vist ple de papallones de ben aprop. L'espai, tot i no ser gran és ampli per passejar-s'hi i tenen una música de fons molt relaxant. I les papallones, majoritariament tropicals són autèntiques joies.
Quan viviem a Blanes haviem visitat un papallonari camí de St Feliu de Guíxols i en teniem mot bon record. Aquest de Tenerife, és més petit, però ens ha semblat més ben cuidat estèticament parlant. Ho porten uns estrangers, i el preu ens ha semblat una enganyifa. Per ser residents només ens hem estalviat 2€ en total. I els nens a partir de 3 anys ja paguen 5€. Total 25€....caríssim!!!
Això si, l'estona que hi hem passat ha estat molt agradable, hem vist ple de papallones de ben aprop. L'espai, tot i no ser gran és ampli per passejar-s'hi i tenen una música de fons molt relaxant. I les papallones, majoritariament tropicals són autèntiques joies.
Drago milenario
Avuí hem fet de turistes i hem visitat el parc del Drago Milenario, a Icod de los Vinos, a una mitja hora en cotxe de casa.
Ens ha agradat molt, l'entrada al parc ens ha sortit de franc, per ser residents, però si ets forani tampoc surt cara, 4€ per adult, nens no paguen.
Aquí us deixo un parell de fotos d'aquest fòssil vivent.
Ens ha agradat molt, l'entrada al parc ens ha sortit de franc, per ser residents, però si ets forani tampoc surt cara, 4€ per adult, nens no paguen.
Aquí us deixo un parell de fotos d'aquest fòssil vivent.
sábado, 29 de octubre de 2011
El missatge de l'autopista
Un dia, ja fa temps, Mikel em va dir que hi havia un cartell en una muntanyeta, camí de la seva feina, que veia desde el cotxe, a l'autopista. Deia que algú hi escrivia missatges i frases que conviden a reflexionar i que canviaven cada setmana.
Sempre em feia somriure sentir el que hi posava, i anava creixent dins meu una profunda admiració per aquell personatge misteriós.
Total, que avuí que passàvem per allà, hem parat i he fet una foto al cartell, que avuí hi deia "tóquense".
Hem pensat a fer una foto cada vegada que canvii el missatge per penjar-ho al blog i compartir-ho. Però quan he arribat a casa he pensat que segur que per internet trobava informació. I així ha estat.
Buscant, buscant, he trobat un blog, suposadament creat per l'artista, que es fa dir Anoniman. Aqui hi penja la foto de cada cartell nou. Ja m'he fet seguidora! Ara no em perdré ni una frase. I delego en aquest blog la feina que pensava fer ;)
I també he trobat un video a youtube, on ell mateix, desde l'anonimat, explica el perquè de tot plegat.
M'ha agradat molt.
Aquí us deixo el Link per si voleu fer un ull.
Mentrestant seguirem el consell i ens tocarem encara més :)
Sempre em feia somriure sentir el que hi posava, i anava creixent dins meu una profunda admiració per aquell personatge misteriós.
Total, que avuí que passàvem per allà, hem parat i he fet una foto al cartell, que avuí hi deia "tóquense".
Hem pensat a fer una foto cada vegada que canvii el missatge per penjar-ho al blog i compartir-ho. Però quan he arribat a casa he pensat que segur que per internet trobava informació. I així ha estat.
Buscant, buscant, he trobat un blog, suposadament creat per l'artista, que es fa dir Anoniman. Aqui hi penja la foto de cada cartell nou. Ja m'he fet seguidora! Ara no em perdré ni una frase. I delego en aquest blog la feina que pensava fer ;)
I també he trobat un video a youtube, on ell mateix, desde l'anonimat, explica el perquè de tot plegat.
M'ha agradat molt.
Aquí us deixo el Link per si voleu fer un ull.
Mentrestant seguirem el consell i ens tocarem encara més :)
viernes, 28 de octubre de 2011
Febre creativa: D'ouera a joc de colors
Fa uns dies vem estar jugant amb fang, i se'm va acudir utilitzar una ouera gran de dotzena d'ous, per fer una joguina per a classificar colors.
Vaig fer pilotetes de fang que un cop seques vaig pintar, cadascuna d'un color. I vaig pintar cada forat de l'ouera d'un dels 12 colors de les pilotetes.
Queda maco i decoratiu. Tot i que vista així és una activitat indicada per a nens més grans que Anaïs que de moment només se li acut tastar les pilotes.....i potser més petits que Roc, ja que ell ja domina els colors i en un plis- plas ho te fet.
També ho fem servir com a tres en ratlla, jugant colors metàl.lics (or- plata-bronze) i colors bàsics. I això ens dona més joc.
Vaig fer pilotetes de fang que un cop seques vaig pintar, cadascuna d'un color. I vaig pintar cada forat de l'ouera d'un dels 12 colors de les pilotetes.
Queda maco i decoratiu. Tot i que vista així és una activitat indicada per a nens més grans que Anaïs que de moment només se li acut tastar les pilotes.....i potser més petits que Roc, ja que ell ja domina els colors i en un plis- plas ho te fet.
També ho fem servir com a tres en ratlla, jugant colors metàl.lics (or- plata-bronze) i colors bàsics. I això ens dona més joc.
Tornem a les rutines
La darrera setmana va ser especialment inusual.
Mikel va estar a les Açores donant un curs i la meva mare va venir, a fer d'àvia i a fer de mare.
Els nens no van anar a l'escola, feiem l'escola a casa.
Va ser fàcil, entretingut, enriquidor i divertit. Tot s'ha de dir, sense la meva mare a casa que es feia càrrec de la logística domèstica, no hagués sigut tant fàcil.
A l'escola ens van donar ple de material per anar fent a casa. I és el que anàvem fent. Alai feia treballs de lectura, escriptura i matemàtiques. Roc va fer dibuixos i feines de la tardor, lletres, i colors.
Al matí, mentre Anaïs feia migdada a la meva esquena feiem una horeta d'escola a la terrassa. I havent dinat feiem una estona més. La resta del temps, anavem a comprar, preparàvem el dinar o jugàvem a casa o al carrer amb els veins.
Dilluns ja van començar a anar a l'escola altre cop, Alai ben content, Roc no tant. A ell li grada més quedarse a casa, i aquesta setmana ens ho a fet saber, no només de paraula sinó amb gestos. Quan arriba a casa em fa cara murri i em diu que està enfadat amb mi. Està clar que em troba a faltar.
I jo a ells també.
Després de tota una setmana amb entreteniment continu, i xerradetes vespertines i enriquidores amb ma mare, tornem a les rutines, tornem als espais de matí de mirada exclusiva per l'Anaïs i per mi, als espais de tarda, de jocs i enrenou amb els germans. I als espais de vespre, amb el meu home i millor amic, amb qui de moment segueixo tenint la major part de la socialització.
I segueixo esperant que arribin nous amics a les nostres vides.
També espero que arribin noves dones a l'espai de ioga, que de moment tampoc no arrenca.
I espero no desesperar amb tanta espera, jejejeje.
Això si, per damunt de tota l'espera disfruto del dia a dia, i m'enriqueixo amb aquest retir que la vida m'està oferint :)
Mikel va estar a les Açores donant un curs i la meva mare va venir, a fer d'àvia i a fer de mare.
Els nens no van anar a l'escola, feiem l'escola a casa.
Va ser fàcil, entretingut, enriquidor i divertit. Tot s'ha de dir, sense la meva mare a casa que es feia càrrec de la logística domèstica, no hagués sigut tant fàcil.
A l'escola ens van donar ple de material per anar fent a casa. I és el que anàvem fent. Alai feia treballs de lectura, escriptura i matemàtiques. Roc va fer dibuixos i feines de la tardor, lletres, i colors.
Al matí, mentre Anaïs feia migdada a la meva esquena feiem una horeta d'escola a la terrassa. I havent dinat feiem una estona més. La resta del temps, anavem a comprar, preparàvem el dinar o jugàvem a casa o al carrer amb els veins.
Dilluns ja van començar a anar a l'escola altre cop, Alai ben content, Roc no tant. A ell li grada més quedarse a casa, i aquesta setmana ens ho a fet saber, no només de paraula sinó amb gestos. Quan arriba a casa em fa cara murri i em diu que està enfadat amb mi. Està clar que em troba a faltar.
I jo a ells també.
Després de tota una setmana amb entreteniment continu, i xerradetes vespertines i enriquidores amb ma mare, tornem a les rutines, tornem als espais de matí de mirada exclusiva per l'Anaïs i per mi, als espais de tarda, de jocs i enrenou amb els germans. I als espais de vespre, amb el meu home i millor amic, amb qui de moment segueixo tenint la major part de la socialització.
I segueixo esperant que arribin nous amics a les nostres vides.
També espero que arribin noves dones a l'espai de ioga, que de moment tampoc no arrenca.
I espero no desesperar amb tanta espera, jejejeje.
Això si, per damunt de tota l'espera disfruto del dia a dia, i m'enriqueixo amb aquest retir que la vida m'està oferint :)
martes, 18 de octubre de 2011
Comprar per internet
Ja fa molts anys que compro per internet, sobretot coses que no trobo fàcilment, com per exemple colorants alimentaris per a fer glasses i galetes de colors, joguines educatives, llibres especialitzats, o el que sigui que pugui trobar interessant i a millor preu.
Doncs aquí a les Canaries, fer això es converteix en missió impossible....tot surt molt més car, i amb un parell d'experiències ja he quedat ben escarmentada.
Aquí a Canaries no tenim l'impost de l'I.V.A., tenim l'I.G.I.C (crec que es diu així) que a més és molt més baix, no sé si arriba al 5%. Vist així, sembla que tot hagi de ser molt més barat que a la Península, almenys un 10%. Però la realitat és que no és així per a la majoria de coses. Si que ho és per l'electrònica, i electrodomèstics. Però per menjar, roba, i coses bàsiques, no sé com s'ho fan però tot surt més car.
Tornant al tema. Vaig comprar unes joguines per internet, no em van cobrar l'IVA, però a l'arrivar el carter a casa em van fer pagar l'IGIC corresponent (cosa que trobo raonable, ja que no he pagat IVA) + 12€ del que aqui en diuen "despachos de aduana" ....toma ya! Si ho arribo a saber ho faig enviar a la península i que m'ho enviin els meus pares com a regal... Perque el cost de l'enviament també és més car, clar.
La següent experiència encara ha estat pitjor....vaig comprar per ebay una tapisseria nova per al cotxet Mac Laren que faig servir amb l'Anaïs. El cotxet el vaig comprar quan Alai tenia mesos, i la tapisseria feia ja fàstic de vella, però el txasis està encara molt bé. Un cotxet nou com aquest val uns 180€ i a espanya no es comercialitzen accessoris, com tapisseries. Vaig trobar un payo anglès a ebay que venia tapisseries noves per 30€. Ho vaig trobar genial. Tot i la clavada en gastos d'enviament, encara em sortia molt a compte.
La sorpresa va ser quan va arribar....a pagar IGIC i aquesta vegada a més els "despachos" eren 25€.....perque era internacional.
Casumlolla.
S'ha acabat comprar per internet....com a molt al Mercadona, que no passa per aduanes.
Doncs aquí a les Canaries, fer això es converteix en missió impossible....tot surt molt més car, i amb un parell d'experiències ja he quedat ben escarmentada.
Aquí a Canaries no tenim l'impost de l'I.V.A., tenim l'I.G.I.C (crec que es diu així) que a més és molt més baix, no sé si arriba al 5%. Vist així, sembla que tot hagi de ser molt més barat que a la Península, almenys un 10%. Però la realitat és que no és així per a la majoria de coses. Si que ho és per l'electrònica, i electrodomèstics. Però per menjar, roba, i coses bàsiques, no sé com s'ho fan però tot surt més car.
Tornant al tema. Vaig comprar unes joguines per internet, no em van cobrar l'IVA, però a l'arrivar el carter a casa em van fer pagar l'IGIC corresponent (cosa que trobo raonable, ja que no he pagat IVA) + 12€ del que aqui en diuen "despachos de aduana" ....toma ya! Si ho arribo a saber ho faig enviar a la península i que m'ho enviin els meus pares com a regal... Perque el cost de l'enviament també és més car, clar.
La següent experiència encara ha estat pitjor....vaig comprar per ebay una tapisseria nova per al cotxet Mac Laren que faig servir amb l'Anaïs. El cotxet el vaig comprar quan Alai tenia mesos, i la tapisseria feia ja fàstic de vella, però el txasis està encara molt bé. Un cotxet nou com aquest val uns 180€ i a espanya no es comercialitzen accessoris, com tapisseries. Vaig trobar un payo anglès a ebay que venia tapisseries noves per 30€. Ho vaig trobar genial. Tot i la clavada en gastos d'enviament, encara em sortia molt a compte.
La sorpresa va ser quan va arribar....a pagar IGIC i aquesta vegada a més els "despachos" eren 25€.....perque era internacional.
Casumlolla.
S'ha acabat comprar per internet....com a molt al Mercadona, que no passa per aduanes.
lunes, 17 de octubre de 2011
And the winner is....
Felicitats Judith!
I gràcies a totes per participar.
La nina viatjarà cap a Galicia, i segur que la princesa Meriem i el princep Samy la cuidaran súper bé, oi Judith?
domingo, 16 de octubre de 2011
Llista de participants
Demà farem el sorteig de la matrioshka, la llista de participants, si no hi ha novetats d'última hora és la següent:
VIOLETA
ESTEVEIESTHER
JUDITH
CARME
ANDREA
MAMAMODERNA
Molts no heu deixat el mail, suposo que perque sabeu que us tinc fitxats, jejeje
Ho farem a l'estil tradicional, paperets amb el nom i una mà innocent.
...així que molta sort a tots!
VIOLETA
ESTEVEIESTHER
JUDITH
CARME
ANDREA
MAMAMODERNA
Molts no heu deixat el mail, suposo que perque sabeu que us tinc fitxats, jejeje
Ho farem a l'estil tradicional, paperets amb el nom i una mà innocent.
...així que molta sort a tots!
Abecedari
Ens ha arribat aquest joc de l'abecedari desde l'escola. Sembla que ho han donat a cada nen d'infantil perque juguin a casa.
A en Roc li encanta, i ens ha ensenyat ple de jocs per fer. Posant les fitxes cap a baix i aixecar-les, buscant per colors, buscant per paraules...
És ben fàcil de fer, imprimir el taulell i les lletres, plastificar i tallar.
I dona molt de joc!
A en Roc li encanta, i ens ha ensenyat ple de jocs per fer. Posant les fitxes cap a baix i aixecar-les, buscant per colors, buscant per paraules...
És ben fàcil de fer, imprimir el taulell i les lletres, plastificar i tallar.
I dona molt de joc!
miércoles, 12 de octubre de 2011
Nou blog
Per separar el tema sabatetes, he obert un nou blog que us convido a visitar i fer córrer ;) ara mateix això s'ha convertit en el meu projecte actual i és on va a parar l'energia que em queda després de repartir-la amb la meva gran familia.
Zapatitos Con Amor
També em podeu trobar al Facebook
O sigui que tornarem a escriure d'altres temes ;)
Zapatitos Con Amor
També em podeu trobar al Facebook
O sigui que tornarem a escriure d'altres temes ;)
martes, 11 de octubre de 2011
Us presento.....
El meu nou racó de costura, jejejeje....
Fins ara cosia al sofà, a la terrasseta, al llit....però com que veig que m'ha agafat fort, he inaugurat el meu raconet!
I aqui m'amago quan l'Anaïs em regala alguna migdiada al llit...no sense una mica de culpabilitat per no aprofitar i endreçar la cuina, estendre roba, o plegar-la....però de fet tot lo altre ho puc fer amb l'Anaïs penjada de l'esquena i això no. Intento esgarrapar temps també al vespre, pero en tinc poc.
De totes maneres estic il.lusionada, per mi és un nou projecte que engego amb molt d'amor. Vull fer uns quants models i després crec que faré un blog nou per a presentar-los oficialment i vendre'ls...si no rutlla, sempre puc intentar vendre-ho al "rastro" que està ple de guiris que segur que en volen ;)
Fins ara cosia al sofà, a la terrasseta, al llit....però com que veig que m'ha agafat fort, he inaugurat el meu raconet!
I aqui m'amago quan l'Anaïs em regala alguna migdiada al llit...no sense una mica de culpabilitat per no aprofitar i endreçar la cuina, estendre roba, o plegar-la....però de fet tot lo altre ho puc fer amb l'Anaïs penjada de l'esquena i això no. Intento esgarrapar temps també al vespre, pero en tinc poc.
De totes maneres estic il.lusionada, per mi és un nou projecte que engego amb molt d'amor. Vull fer uns quants models i després crec que faré un blog nou per a presentar-los oficialment i vendre'ls...si no rutlla, sempre puc intentar vendre-ho al "rastro" que està ple de guiris que segur que en volen ;)
domingo, 9 de octubre de 2011
Sabatetes 2
He fet el mateix model, però una mica més obertes del davant i més altes del darrera, la corretja queda millor, i m'agraden més. També són un pel més petites i li queden més ben posades. Les floretes m'han donat força més feina (les altres eren comprades), però queden millor així, no?
Semblen de caputxeta vermella, jejeje.
El proper model serà unisex.
Semblen de caputxeta vermella, jejeje.
El proper model serà unisex.
viernes, 7 de octubre de 2011
Febre creativa enfeltrada: sabatetes 1
Oficialment m'he tornat una malalta del feltre.
Ahir vaig descobrir que es poden fer sabatetes de feltre pels bebès i em vaig passar una hora o més mirant imatges i més imatges per internet i llegint sobre el tema....i m'he passat la nit somiant amb sabatetes!
Aquest matí ja estava ben decidida a provar, i de bon matí he anat a comprar feltre de colors rosa, lila i marró.
Hem passejat una estoneta pel centre i cap a mig matí ja erem a casa retallant. Anaïs m'ha regalat una migdiadeta d'una horeta, i aproximadament és el que he trigat a fer la primera sabateta. Quan he acabat no em podia creure lo maca que havia quedat.....ostres! Crec que aquesta vegada m'he superat a mi mateixa :)
A estonetes he anat muntant l'altra, i què he de dir: un descobriment això del feltre!!!
En vull fer més, tinc un parell de models al cap....crec que si li agafo el tranquillo potser les podria intentar vendre i tot, potser per encarrec o a alguna botigueta....nusé....
Crec que ara estaré una temporadeta fent sabatetes, m'encanta!
A l'Anaïs li agraden molt, però no als peus, jejeje, a les mans! I es que no està acostumada a dur sabates.
Són sabates amb sola de feltre, o sigui que no són aptes per a caminar, fan de mitjonet per a mantenir els peuets calentonets, i decorar-los quan anem en cotxet. També les trobo molt maques per a decorar algun raconet.
- Posted using BlogPress from my iPad
Ahir vaig descobrir que es poden fer sabatetes de feltre pels bebès i em vaig passar una hora o més mirant imatges i més imatges per internet i llegint sobre el tema....i m'he passat la nit somiant amb sabatetes!
Aquest matí ja estava ben decidida a provar, i de bon matí he anat a comprar feltre de colors rosa, lila i marró.
Hem passejat una estoneta pel centre i cap a mig matí ja erem a casa retallant. Anaïs m'ha regalat una migdiadeta d'una horeta, i aproximadament és el que he trigat a fer la primera sabateta. Quan he acabat no em podia creure lo maca que havia quedat.....ostres! Crec que aquesta vegada m'he superat a mi mateixa :)
A estonetes he anat muntant l'altra, i què he de dir: un descobriment això del feltre!!!
En vull fer més, tinc un parell de models al cap....crec que si li agafo el tranquillo potser les podria intentar vendre i tot, potser per encarrec o a alguna botigueta....nusé....
Crec que ara estaré una temporadeta fent sabatetes, m'encanta!
A l'Anaïs li agraden molt, però no als peus, jejeje, a les mans! I es que no està acostumada a dur sabates.
Són sabates amb sola de feltre, o sigui que no són aptes per a caminar, fan de mitjonet per a mantenir els peuets calentonets, i decorar-los quan anem en cotxet. També les trobo molt maques per a decorar algun raconet.
- Posted using BlogPress from my iPad
jueves, 6 de octubre de 2011
Sorteig: Matrioska
He decidit fer un sorteig entre els seguidors del blog :)
Vull regalar la meva darrera creació, recent sortida del forn, la petita Matrioska tinerfeña de feltre. Feta totalment a mà i amb molt d'amor!
L'he feta avuí aprofitant que tinc bastant feltre per casa, no n'havia fet servir abans, abans de les corones es clar, i trobo que aquest material és molt agradable de treballar i dona per a fer moltes coses.
La Matrioska du un imperdible pel darrera per a poder penjar-la d'allà on vulguis, una cortina, una motxil.la, un bolso, un abric...
Com ho farem? Molt senzill!
Per entrar al sorteig s'han de complir dos requisits:
1- Ser seguidor/a del blog. Si no ho ets te'n pots fer ara.
2- Deixar un comentari en aquesta entrada, indicant el teu nom i el teu mail. Si resultes guanyador/a em posaré en conacte amb tu per fer-te arribar la Matrioska.
Si us ve de gust podeu compartir la info del sorteig al vostre blog, però només si us ve de gust, no és imprescindible per entrar al sorteig.
El sorteig serà d'aquí a deu dies, el dia 16 d'octubre del 2011 coincidint que la petitona Anaïs farà 18 mesos (9 mesos dins la panxona i 9 mesos fora la panxona).
Sort! :)
Vull regalar la meva darrera creació, recent sortida del forn, la petita Matrioska tinerfeña de feltre. Feta totalment a mà i amb molt d'amor!
L'he feta avuí aprofitant que tinc bastant feltre per casa, no n'havia fet servir abans, abans de les corones es clar, i trobo que aquest material és molt agradable de treballar i dona per a fer moltes coses.
La Matrioska du un imperdible pel darrera per a poder penjar-la d'allà on vulguis, una cortina, una motxil.la, un bolso, un abric...
Com ho farem? Molt senzill!
Per entrar al sorteig s'han de complir dos requisits:
1- Ser seguidor/a del blog. Si no ho ets te'n pots fer ara.
2- Deixar un comentari en aquesta entrada, indicant el teu nom i el teu mail. Si resultes guanyador/a em posaré en conacte amb tu per fer-te arribar la Matrioska.
Si us ve de gust podeu compartir la info del sorteig al vostre blog, però només si us ve de gust, no és imprescindible per entrar al sorteig.
El sorteig serà d'aquí a deu dies, el dia 16 d'octubre del 2011 coincidint que la petitona Anaïs farà 18 mesos (9 mesos dins la panxona i 9 mesos fora la panxona).
Sort! :)
miércoles, 5 de octubre de 2011
Una recepta: Flors de carbassó farcides
Entre uns quants m'heu animat a provar de cuinar les flors del carbassó. Ja les havia tastades farà uns 10 anys a casa d'uns bons amics, i les recordava com un "manjar".
He buscat per internet i he muntat una recepta personalitzada.
Primer de tot he anat a buscar les flors a l'hort, i la meva sorpresa ha estat immensa al trobar-me ben amagat un senyor carbassó llest per a ser menjat.
En total m'he fet amb 5 flors.
Les he rentades una mica per sobre amb un rajolí d'aigua, els hi he tret l'estigma que està al fons de la flor i les he farcides de mozzarel.la ratllada. Després les he tancades enrotllant les puntes dels pètals com si fossin un embolcall de caramel.
He improvitzat massa de tempura, no ho havia fet mai i ha quedat genial. Aqui us deixo la recepta, en surt moltíssima, o sigui que potser amb la meitat ja feu.
1 ou
200 gr. De farina
1 culleradeta de Royal
1 got de cervesa ben freda (jo hi he posat st miguel 0,0 al limón, jejeje)
Sal
Es bat l'ou amb la sal i es barreja amb la farina i el llevat, tirem la cervesa mica en mica i barrejem fins a obtenir una massa de consistència cremosa. Llest. Ja hi podem sucar les flors, (jo les he sucades agafant-les de la punteta dels pètals) i fregir-les en abundant oli calent.
Bo-niiiii-ssssim!
- Posted using BlogPress from my iPad
He buscat per internet i he muntat una recepta personalitzada.
Primer de tot he anat a buscar les flors a l'hort, i la meva sorpresa ha estat immensa al trobar-me ben amagat un senyor carbassó llest per a ser menjat.
En total m'he fet amb 5 flors.
Les he rentades una mica per sobre amb un rajolí d'aigua, els hi he tret l'estigma que està al fons de la flor i les he farcides de mozzarel.la ratllada. Després les he tancades enrotllant les puntes dels pètals com si fossin un embolcall de caramel.
He improvitzat massa de tempura, no ho havia fet mai i ha quedat genial. Aqui us deixo la recepta, en surt moltíssima, o sigui que potser amb la meitat ja feu.
1 ou
200 gr. De farina
1 culleradeta de Royal
1 got de cervesa ben freda (jo hi he posat st miguel 0,0 al limón, jejeje)
Sal
Es bat l'ou amb la sal i es barreja amb la farina i el llevat, tirem la cervesa mica en mica i barrejem fins a obtenir una massa de consistència cremosa. Llest. Ja hi podem sucar les flors, (jo les he sucades agafant-les de la punteta dels pètals) i fregir-les en abundant oli calent.
Bo-niiiii-ssssim!
- Posted using BlogPress from my iPad
Suscribirse a:
Entradas (Atom)